Històries madrilenyes (II)

Una petita ullada a la nomenclatura urbana de qualsevol ciutat permet fer-se una certa idea de la mateixa i sobretot sobre qui hi exerceix el poder. Si deixaven l'anterior crònica sobre Madrid a la cèntrica Plaza España, cal dir que no és sols aquesta l'única plaça de la ciutat que compta amb el nom de la pátria única e indivisible sinó que al nord de la capital, cap a la zona alta, ens trobem amb una suggerent Plaza de Arriba España.

Si pel que sigui un ha d'acudir a la zona de les ambaixades - una cosa probable, sobretot atenent a la dependència dels consolats barcelonins tenen d'elles- pot trobar-se a l'Avenida Pio XII entre General Franco i Caídos de la División Azul. I això no és tot, d'espais amb noms no menys progressistes n'hi ha un munt; el Pasaje del General Mola, Calle del General Yagüe, la Calle de la Raza, l' Avenida del Comandante Franco o Calle del General Millan Astray*...

De totes maneres l'espai facha de Madrid per excel·lència és la Plaza de Oriente, des d'on no fa pas tant el Caudillo llançava les seves proclames en contra dels contubernios de rojos y masones davant les masses enceses que el victorejaven - a dia d'avui, tot excel·lents demòcrates of course-.

De fàcil accés des de la citada Plaza España, la Plaza de Oriente és un dels espais més espectaculars de Madrid; enfocada cap al monumental i fred Palacio de Oriente i els dos parcs que el franquejen, des de la plaça un no sols pot observar la enormitat arquitectònica del citat palau sinó que pot mirar - gràcies a la seva posició elevada- al conjunt de Madrid Sud. La plaça compta amb cuidats espais enjardinats - ideals per fer un canut i una migdiada en un dia de sol- i un conjunt d'escultures que evoquen als grans monarques - tirans i caps tribals varis- de la tradició hispànica des dels reis visigots... Com sempre a la capital no hi falta la quota catalana, representada aquest cop per l'esfinx del nostrat Wilfredo el belloso.

És de matinada, quan és fosc i hi ha poca gent rondant, quan Plaza Oriente adquireix la seva dimensió màgica al estar la plaça totalment a les fosques, el palau sobreilumiat i darrer seu veure's la lluminària del Madrid meridional a la llunyania... tot i que tornar torrat de festa al passar-hi també contribueix, i molt, a conectar amb la màgia del lloc...

De totes maneres la PLAÇA de la "capi" és, sens dubte, la Plaza del Sol. El centre neuràlgic de la ciutat i l'espai dominical de protestes socials tant diverses com les del col·lectiu "No comais carne" o "los españoles por la Unidad Nacional"...

(continuarà...)

*Aquest gentilhome múltiplement mutilat, fundador de la Legión, militar franquista, necròfil i màxim responsable de la repressió a Andalusia i Extremadura, és a més l'autor de la frase cèlebre "¡Muera la inteligencia! ¡Viva la Muerte!" ... És a dir, que no sols mereix un carrer sinò una ciutat sencera o dues tal i com feien a la difunta URSS.