L' Exèrcit Roig Japonés

Els japonesos són una gent curiosa... mengen dofins i balenes, van per tot el món fent fotos - si vas de viatge sempre et trobes a un japonès... i un català-, dibuixen ninots amb cabells de colors i ulls extratoesfèrics, són els màxims compradors de heavy metal del món, són els bevedors més resistents del món - i si no ho creieu mai heu begut amb un nipó... servidor si- ... i són, tot i la imatge que actualment se'n té o es ven, molt violents. I el que és més important, disciplinats i eficients en la violència.

La història japonesa és, com la història en general, una història summament violenta. Els japonesos, en les seves guerres, s'han mostrat extremadament cruels ( i sinó que ho preguntin a xinesos i coreans) i alhora valerosos. Just iniciat el segle XX amb la Revolució Meji encara en el record i la primera industrialització en marxa ja van derrotar a tot un Imperi Rus, i en la segon guerra mundial van batallar durant mesos sols contra soviètics i nordamericans... i més temps ho haurien fet - tot i la derrota segura- si EUA no els hagués clavat un bon bolet ( dos, de fet; Hiroshima i Nagasaki)

Coincidint amb l'excarceració de l'últim reclús de la RAF - coneguda també com Baader-Meinhof- a Alemanya, és un bon moment per parlar d'un dels grups de lluita armada més peculiar, sanguinari i desconegut de la història present; l'Exèrcit Roig Japonès.

A calor del fracàs de les revoltes de maig del 68, que no van ser un fenomen exclusivament parisenc, ni francès, ni tampoc europeu... sinó un moviment de revolta generacional de caràcter parcialment global que va tenir una gran radicalitat a ciutats tant poc europees com Seül, Mèxic o Tòquio; els grups d'estudiants més polititzats i radicals van decidir dur a terme la revolució pel seu compte - com passaria a Alemanya amb la RAF o a Itàlia amb les genuïnes Brigatte Rosse-. Aquests estudiants japonesos, van acabar conformant nombrosos grupuscles que havien de ser autèntiques vanguàrdies revolucionaries i el mitjà per dur a terme la màxima guevarista de que "el revolucionari ha de fer la revolució". El més destacat d'aquests grups va ser l'Exèrcit Roig Japonès nascut cap a 1970 en l'ambient de l'extrema esquerra japonesa.

Impossibilitat de dur a terme grans accions al seu territori degut a l'enorme repressió governamental, l'ERJ va llançar-se a l'acció armada internacionalista... i ho va fer per la porta gran. El març de 1970 armats amb katanes i pistoles de joguina van segrestar un vol i el van desviar cap a Corea del Nord, dos anys després - en la seva acció més espectacular i mortífera- un comando semi-suicida del grup va aterrar a l'aeroport de Tel-Aviv i va causar una massacre indiscriminada a fi de solidaritzar-se(sic) amb els palestins, després un ventalls d'accions per arreu d'Àsia i en menor mesura Europa contra ambaixades nordamericanes continuaria l'acció del grup... fins a la seva no dissolució, ja que aquest teòricament continua actiu i fins i tot va sonar com a possible artífex de l'11-S durant unes hores, un fet del que tampoc cal estranyar-se ja el 1988 un dels membres del grup va ser detingut aprop de Nova York amb explosius. Un historial, resumit, del que cap dels mediàtics de lluita armada (ETA, IRA, Brigatte...) pot "presumir", i menys encara si tenim en compte el nivell tècnic al que arribà l'ERJ ja què en molts casos fabricava els seus propis arsenals... cosa que no ens hauria d'estranyar especialment, ja que els japos són els putos amos de la producció tècnica avançada.

PD: Finalment només recomanar a tots aquells frikis disseminats pels Països Catalans que es dediquen a imitar a la cultura capitalista japonesa; als sonats que és vesteixen de personatges de Manga, que aprenen una llengua complexa per llegit tebeos de colegials japoneses, que mengen amb fascinació als 10.000 restaurant japonesos de Barcelona - que són, en gran majoria xinos reconvertits-, etc, etc; que prenguin exemple de la gent de l'ERJ, no per incentivar la lluita armada sinó per què tota aquesta colla d'alienats que omplen Salons del Manga i coses similars realitzin alguna cosa de profit a la vida ... tot i que com el harakiri no hi ha res.

Burros!