La màquina del progrés

Diuen els defensors del capitalisme que no hi ha cap sistema socioeconòmic capaç de competir amb ell en quan a oferta i varietat de productes i serveis que aquest ofereix... i segurament és cert. Ho és, evidenment, sempre que no es tingui en compte les possibilitats d'accés a aquests productes i serveis per part de la majoria de ciutadans. El capitalisme ofereix més del que un mai podria imaginar però cal ser un beneficiari del sistema per tenir accés a gran part d'aquesta ( i ser un beneficiari del capitalisme és estadísticament difícil).

Deixem-nos, tanmateix, de consideracions morals i/o esquerranoses i pensem en aquelles coses que ens ofereix aquest sistema de producció i distribució propi del millor dels mons possibles; no parlem ja de l'existència de cent marques de cigrons en conserva, ni de 45 tipologies de gelats a escollir cada estiu, ni de la possibilitat de dur el nostre gos al psicòleg o l'estaticista; parlem de coses que realment omplen la soledat de l'ànima humana com ara el tamagochis -suïcidis de nens nipons inclosos- o la possibilitat d'aconseguir pel nostre mòbil un fons amb la cara del "Che" o la melodia de "la Internacional" només enviant un missatge al 7777. No hi cap altre sistema possible ni imaginable que pugui aconseguir això.

Fa un any al xamfrà de Rosselló amb Aribau -a dia d'avui un laberint d'obres- al cantó dell misteriós establiment de la Baguetina catalana* hi havia un petit quiosc que mai tenia els diaris del dia més tard de les nou del matí i que oferia quatre revistes comptades. Com la llei del mercat és l'oferta i la demanda, i el quiosc d'oferta en tenia ben poca, suposo que al final van haver de tancar per bancarrota o per la defunció per aburriment de la quiosquera. A dia d'avui l'antic espai del quiosc és ocupat per una curiosa forma de negoci, un espai de maquines dispensadores obert 24 hores on un pot comprar xiclets, begudes i bolleria industrial. A part d'això hi ha un màquina, situada just a l'entrada de l'espai, que cobreix com ningú - i com només el capitalisme de mercat podria aconseguir- una de les més grans necessitats no cobertes amb les que es trobava el jovent d'aquest país... Tard de matinada, tot tancat, una pedra d'haixix entre les mans o un cós calent entre els braços, una bona forma d'acabar la nit i moltes ganes de culminar el que un desitjava però... i el paper? i els preservatius? Tothom podia trobar-se en aquesta insatisfactòria situació, i dic podia, perquè la màquina esmentada - i d'altres que m'han comentat que hi ha per Barcelona- dispensa conjuntament allò que en cas de faltar pot arruïnar-te un bona nit, paper de fumar de quatre marques inclòs el transparent de cel·lulosa i quatre tipologies de condons - maduixa taste inclòs-. Una simple màquina i quantes nits salvades!

Al assabentar-se de coses així; tot i les guerres,l'eixamplament de les diferències socials, el rebrot dels fonamentalismes i els feixismes... un se'n adona que el progrés és una realitat imparable.

________

*De Baguetines Catalanes com és que n'hi ha tantes i sempre són buides? Com és que els seus treballadors són tots immigrants paquistanesos que desconeixen el català i l'establiment ven la seva "catalanitat"? Deu sobreviure el negoci només amb les compres dels fumetes que tenen gana a altes hores de la matinada que n'és el públic habitual?