diumenge, 8 d’abril del 2007

[Setmana republicana ] Ja sona la campana!

Image Hosted by ImageShack.us


La Camapana

Ja la campana sona,
Lo canó ja retrona...
Anem, anem, republicans,anem!
A la victòria anem!
Ja és arribat lo dia
que'l poble tan volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rey.

Ja la campana sona. .

La bandera adorada
que jau allí empolvada,
Correm, germans, a l'aire enarbolem!

Ja la campana sona...

Mireula que és galana
La ensenya ciutadana,
Que llibertat nos promet, si la alsem

Ja la campana sona...

Lo garrot, la escopeta,
La fals y la forqueta,
Oh Catalans! ab valor empunyem !

Ja la campana sona...

La cort v la noblesa.
L'orgull de la riquesa.
Caigan de un cop fins al nostre nivell!

Ja la campana sona.

La milicia v lo clero,
No tingan més que un fuero:
Lo poble sols de un altre y és lo rey

Ja la campana sona...

Los públichs funcionaris
No timgam amos varis:
Depengam tots del popular congrés

Ja sona la campana .

Los ganduls que´s mantenen
del poble, y luego´l venen,
morin cremats, sino pau no tindrem.

Ja sona la campana...

Un sol pago directe
y un sol ram que´l colecte:
Tothom d´allí serà pagat com deu

Ja sona la campana...

Que pàgui qui té renda,
O bé alguna prebenda:
Lo qui no té, tampoch deu pagar res.

Ja sona la campana...

Lo delme, la gabella,
Lo dret de la portella,
No, jornalers, may més no pagarem!
ja la campana sona
Lo canó ja retrona....
Anem, anem republicans, anem!

A la victòria anem !

Escrita el 1842 pel republicà i socialista cabetià Abdó Terrades, prohibida el mateix any per la capitania general i probablement musicada pel també republicà Josep Anselm Clavé; La Campana és un dels primers himnes republicans dels Països Catalans. Cronològicament s'inscriu a un primer republicanisme que es vinculà més tard al Partit Democràtic, marcadament inspirat per les visions utòpiques dels socialistes europeus contemporanis i molt compromès amb les primeres lluites obreres aparegudes arran de l'implosió de la industrialització. Tant Terrades com Clavé així com el pare del submarí Narcís Monturiol van ser els representants més destacats d'aquest republicanisme primerenc i van lluitar a primera línia de barricada a les grans bullangues i revoltes que van sacsejar el país.