Representen gran part de la població del Magrib i són el col·lectiu de la nova immigració més nombrós al Principat. El seu territori ancestral, el Tamazagha, anava des de Canàries al Nil i des de la Mediterrània al Sàhara. Mai han tingut una entitat estatal pròpia. Són els amazigs, un poble en resistència que busca ser reconegut després de mil·lennis de colonització, opressió i invisibilització.
Un poble invisible
Si bé representen vàries desenes de milions d'habitants del Nord d'Àfrica, els amazigs són un poble oficialment invisible. No hi ha censos de la seva població, cap Constitució reconeix la seva existència i la seva llengua sols gaudeix de cert reconeixement oficial a Malí. Tanmateix hi ha un poble amazic viu i combatiu distribuït discontinuament en diverses àrees muntanyoses de Marroc, Algèria, Líbia, i als deserts de Mauritània, Malí i Níger .
La situació dels amazigs al Marroc
L'any 2001 durant una visita a la zona de l'Atles, el rei Mohamed VIè va fer un discurs on reivindicava el pes de la cultura amazic en la identitat marroquina. Van ser paraules buides, destinades a contrarestar la força que l'associacionisme amazic està agafant en els darrers anys i presentar al Marroc de portes enfora com el que no és, una democràcia. El Marroc és des de la seva independència tutelada de 1956 una dictadura on el cercle pròxim a la Monarquia concentra el 64% de la riquesa. Per molt que la realitat ètnica del país té poques similituds amb el món àrab, des de fa segles des del poder s'està impulsant un procés d'aculturització i arabització de la població.
Marroc concentra més de la meitat dels amazigs que hi ha al món. Aquests es troben distribuïts en tres zones; el Rif (Nord-est), l'Atles (Centre) i el Sud-est, tocant la frontera amb el Sàhara. Si bé un terç de la població és culturalment amaziga, dos terços més tenen orígens amazigs i en conserven certs trets culturals. La constitució marroquina no reconeix l'existència del poble amazic i a més li impedeix qualsevol mena de representativitat política al vetar explícitament l'existència de partits polítics "ètnics". Pel que fa a la llengua amazic, aquesta ha entrat a l'ensenyament primari de certes regions des de 2002, per bé que sols s'ensenya l'alfabet i molt sovint els professors desconeixen l'idioma.
El moviment associatiu amazic s'està fent fort i té un pes cada cop més a les universitats, on atrau a fins i tot a joves arabitzats. La reacció governamental davant aquest augment de les reivindicacions amazigues es tradueix en forma de repressió, detencions i tortures. La repressió governamental actua també d'una forma més subtil i més letal; per la via del frau i la corrupció, l'Estat està desposseint als amazigs de les seves terres de propietat col·lectiva i les està adjudicant particulars, arruïnant a pobles sencers i forçant a milers de joves a buscar-se la vida a les ciutats o a emigrar a Europa.
La "primavera amazic" de 1980
Algèria és el segon país on hi ha més població amaziga, focalitzada a les regions de la Cabília, Aurès i Mzab. És en aquest país on la lluita amaziguista té major força i intensitat. L'eclosió del moviment es va donar a partir de la prohibició governamental l'any 1980 de els actes de l'any nou amazic, el 20 d'abril, a la Cabília. Milers d'amazigs cabilenys van enfrontar-se amb les forces d'ordre i van haver-hi nombrosos aldarulls, arribant la situació a un escenari pre-belíc. Els fets d'abril de 1980 van ser passar a ser coneguts com a la "primavera amazic" i van marcar un abans i un després en l'amaziguisme no sols algerià sinó de tot el Magrib. Tanmateix la sagnant i cruenta guerra civil dels 90 entre el govern i els islamistes va deixar durant molt temps la problemàtica amazic en un segon terme.
El 2001, durant la celebració del 20 d'abril, un estudiant amazic va ser mort per la policia i s'inicià una nova revolta en forma de vaga general a la regió de la Cabilia que durà sis mesos i s'acabà estenent per tot el país.
Una llarga i continuada colonització
Grecs, romans, vàndals, àrabs, francesos i espanyols són alguns dels pobles que han colonitzat durant més de dos mil·lennis el territori amazic. Al segle XX a l'actual territori del Marroc, francesos i espanyols van topar-se amb diverses revoltes amazigs. Durant els anys 20 l'exèrcit espanyol va haver de fer front a l'insurrecció del Rif encapçalada per l'amazic Abd el Krim i l'any 1948 va haver-hi un aixecament amazic a l'Atles contra l'ocupació francesa. A Algèria, molts amazigs van participar de la guerra contra el colonialisme francès, per bé que el nacionalisme àrab es va acabar imposant al sí de la resistència i les reivindicacions amazigues van ser marginades.
L'independència de les colònies europees no va significar una verdadera emancipació pels amazigs, ja que van quedar sota l'opressió de les diferents dictadures arabistes que s'imposaren als diversos nous Estats Nord-africans.
ENTREVISTA // Aziz Baha i Zaid Benidir, amazics residents als Països Catalans
" Vivim ocupats, oprimits per uns Estats dictatorials i opacs que no volen que es conegui l'existència del nostre poble"
Aziz Baha (34) va marxar del Marroc cansat del clima de manca de llibertats que s'hi viu. Després d'un pas per Marsella, des de fa 4 anys viu a Cornellà on exerceix de mediador social. Col·labora amb diversos moviments socials i treballa per internacionalitzar la causa amaziguista. L'acompanya Zaid Benidir (28) que fa tant sols set mesos que va decidir marxar de la seva terra natal cansat per la manca d'oportunitats i actualment també viu a Cornellà.
P- Perquè creieu que el poble amazic és tant desconegut?
R- Som un poble amb una llengua i cultura mil·lenàries, però sense no tenim cap Estat darrere. Vivim ocupats, oprimits per Estats dictatorials i opacs que no volen que es conegui l'existència del nostre poble. Amb aquesta situació és normal que hi hagi tanta desconeixença del nostre poble, com també ho és que la majoria de marroquins desconegui l'existència dels catalans.
P- Quines son les reivindicacions de l'amaziguisme al Marroc?
Reivindiquem que la Constitució ens reconegui i ens permeti organitzar-nos políticament. Volem que la nostra llengua sigui vehicular a les escoles i que s'imparteixi justícia en amazic. Tanmateix som conscients que cal que s'ensorri tot el règim arabista actual per a poder ser lliures.
P- Existeix alguna coordinació entre tots els moviments amazigs del Nord d'Àfrica?
R- El 1994 és va reunir per primer cop el Congrés Nacional Amazic i ho va fer a Canàries. Aquest va néixer amb la voluntat d'unificar el conjunt de les reivindicacions amazigues i superar els marcs estatals. La darrera reunió del Congrés va ser el 2005 a Nador, al Rif, i va ser tot un èxit.
P- Li és més fàcil a un amazic simpatitzar amb el fet nacional català?
R- És més fàcil, es clar. Som dues nacions sense Estat, tot i que nosaltres no tenim una territorialitat tant definida i continua com la vostra. Si preguntes a un amazic sobre Catalunya, aquest et dirà que els catalans són els amazigs d'Espanya. Tanmateix el govern de la Generalitat ens tracta com a àrabs i ens menysté com a poble, i això que l'amazic és la tercera llengua més parlada a Catalunya! Volem que ens tractin com amazics, perquè no som àrabs.
________________________________________
Enguany és compleix el cinquantè aniversari de la fundació d'Euskadi ta Astasuna (ETA), l'organització que ha marcat gran part de la pauta política del País Basc i l'Estat Espanyol en les darreres dècades. Nascuda d'una ruptura generacional i ideològica al sí del Partit Nacionalista Basc, ETA va esdevenir la major organització d'oposició al franquisme i a la sortida pactada de la dictadura durant transició. Parlem per tant d'una important efemèride, que tanmateix resulta incòmode per molts, ja la existència d'ETA - a part del drama humà que arrossega al darrere- no és més que una evidència de les importants mancances d' un Estat que es diu democràtic però que ofega als seu sí a diversos pobles i alhora privilegia a aquells que durant quaranta anys van beneficiar-se d'un règim feixista i criminal. 
