El bloc d'Abd el Krim ☭: de novembre 2007

La gent de l'Accent ha tingut la inconsciència de deixar-me colaborar amb aquest publicació alternativa dels Països Catalans de periodicitat quinzenal. A continuació penjo les meves primeres col·laboracions per "Internacional" i "Cultura". La darrera d'elles enviada amb un retràs considerable que no es tornarà a repetetir.

5 presos maputxes en vaga de fam

L´excarceració immediata del conjunt de presos polítics maputxes que es troben repartits per diverses presons xilenes i la fi de la repressió sobre les comunitats són les dues principals demandes de la vaga de fam indefinida iniciada el passat 10 d´octubre per cinc activistes maputxes empresonats a la presó d´Angol (Xile). Aquesta acció és la continuació directa de la vaga de fam de 57 dies que dues preses maputxes van concloure el mateix 10 d´octubre. Ambdues es troben hospitalitzades. Arran d´aquesta acció i del clima de persecució contra el poble maputxe que es viu a Xile, el 26 d´octubre diversos col·lectius polítics i socials d´alguns estats europeus van coordinar un conjunt d´accions solidàries i mobilitzacions emmarcades en una Jornada Internacional de Solidaritat amb el Poble Maputxe. Seguint aquest sentiment internacionalista l´Associació Cultural La Fornal de Vilafranca està recollint adhesions de solidaritat amb els presos polítics maputxes de col·lectius dels Països Catalans. Cinc segles de genocidi i lluita Actualment el Govern xilè de la socialdemòcrata Bachelet llança un dur pols contra els moviments polítics i socials del poble maputxe; ha encarcerat a centenars dels seus líders i militants a qui nega l´estatut de pres polític, manté una forta presència militar sobre les comunitats indígenes i es nega a atendre les demandes històriques territorials i culturals més elementals d´aquest poble nadiu. Aquesta situació no és més que la continuació de la història dels maputxes, una nació que actualment la formen més d´un milió d´individus repartits entre l´Argentina i Xile. En aquest segon país han passat de ser prop del 90% de la població, abans de l´arribada dels espanyols, a representar menys d´un 5% de la població actual. Una estadística prou explícita de l´enorme genocidi comés sobre aquest poble indígena per part del poder colonial espanyol i els estats burgesos i criolls posteriors. El poble maputxe tanmateix durant cinc segles de massacre, ocupació i invisibilització ha fet honor a l´altre nom pel que és conegut, araucà -rebel en quítxua-, i s´ha mantingut en peu de guerra contra colons, criolls, falses democràcies i dictadures. I tot plegat per per defensar el seu dret a la terra i a existir com a poble: el seu dret a ser sobirà.

---------------------------------------------------------------------------------------------

ESPECIAL: Periodisme en temps de guerra

La ploma i l´espasa

Dos llibres apareguts recentment ens acosten des de diferents angles al periodisme de guerra

Títol: Idealistes sota les bales. Històries de la guerra civil
Autor: Preston, Paul
Editorial: Proa
Lloc i any de publicació: Barcelona, 2007

Títol: Tell Me No Lies: Investigative Journalism that Changed the World
Autor: Pilger, John
Editorial: Cape
Any de publicació: Londres, 2004

Cap conflicte regional dels molts que van tenir lloc al segle passat va despertar tanta atenció fora de les seves fronteres com la Guerra Civil espanyola. Davant la consigna de no-intervenció de les democràcies liberals occidentals i el suport militar de les potències feixistes cap als revoltats, una part considerable de la ciutadania global es va mobilitzar i organitzar en torn el conflicte. Mentre el gran capital i certs lobbys catòlics es bolcaven a finançar Franco, un sentiment internacionalista i antifeixista va recórrer les consciències de moltes persones anònimes, sobretot entre les classes treballadores, i les va dur a teixir xarxes de suport als republicans espanyols arreu del planeta. Els més valents i compromesos entre aquests darrers no van dubtar en lluitar -i morir- en sòl ibèric contra el feixisme enquadrats en les mítiques Brigades Internacionals.

Resulta incomprensible entendre aquesta increïble internacionalització de la Guerra Civil espanyola si no s´atén el treball que centenars de corresponsals estrangers van realitzar durant tot el conflicte. Una labor la d´aquests periodistes que l´historiador britànic Paul Preston ha descrit en el seu darrer llibre Idealistes sota les bales. Una obra on Preston descriu les vivències personals i les condicions de treball de tots aquells periodistes que van venir a l´Estat espanyol a explicar la guerra als seus conciutadans tot contribuint alhora a "escriure una part de la història", de la nostra història. Una guerra on, en paraules de Lester Ziffren corresponsal de United Press a Madrid, "per primera vegada en la història periodística, els reporters van sentir la inseguretat i les esgarrifances que envaïen els habitants d´una ciutat assetjada, feta miques sense pietat nit i dia per un bombardeig i unes canonades implacables".

De la Segona Guerra Mundial a la "Guerra contra el terror"
"Ens ho van dir les mosques. N´hi havia milions (...) si restàvem immòbils, escrivint a les nostres llibretes, es posicionaven com un exèrcit -legions d´elles- sobre la superfície blanca de les fulles i a les mans, els braços, rostres, sempre congregades en torn els ulls i la boca, passant de cos a cos, dels molts morts als escassos vius, de cadàver a reporter (...) Després de veure cent cossos vam deixar de comptar (...) El que vàrem trobar al camp palestí de Xatila a les deu del matí del 18 de setembre de 1982 era indescriptible (...) superava fins i tot el que els israelians haurien anomenat en d´altres circumstàncies una atrocitat terrorista. Era un crim de guerra". En aquest termes descrivia el veterà reporter de guerra britànic Robert Fisk les seves primeres impressions en entrar al camp de refugiats palestins de Xatila, al Líban, poques hores després que la Falange Cristiana, amb la complicitat de l´exèrcit israelià, cometés una de les majors matances de civils registrades després de la Segona Guerra Mundial. Aquest text, que ja és tot un clàssic del reporterisme de guerra, i molts d´altres han estat recentment editats pel periodista australià John Pilger amb el títol Tell Me No Lies. Aquest llibre recull alguns dels millors textos periodístics apareguts des del final de la Segona Guerra Mundial escrits per autors de tant renom com Seymour M. Hersh, Amira Hass, Anna Politovskaya o els citats Robert Fisk i John Pilger.