dilluns, 31 de març del 2008

A veure qui la diu més grossa... [ Va de dones]



"¡Oh, quina plaga, quin aborrimient, que pesat es tractar amb dones més temps que els breus instants en que son bones pel plaer!" Francisco de Quevedo... un ejaculador precoç


"Els millors amics de les dones són els diamants" Marilyn Monroe... amiga dels diamants... i les pirules



"No consenteixo que la dona ensenyi ni domini al marit, sinó que es mantingui en silenci" Sant Pau, va caure del cavall o s'hi va enganxar?



"Hi ha un principi positiu, que ha creat l'orde, la llum i l' home, i un principi negatiu, que ha creat el caos, les tenebres i la dona" Pitagoras, el del teorema cateto





...I el gran acudit d'humor hispànic-cavernari que m'envia periòdicament mun cosí...


Un hombre entra en la habitacion con una cabra en los brazos.


Su mujer echada en la cama esta leyendo un libro...


Dice el hombre:
"mira cariño,esta es la vaca que me follo cuando tienes jaquecas."


Le contesta la mujer:
"si no fueras tan gilipollas te darias cuenta de que es una cabra."


El hombre sonrie:
"si no fueras tan gilipollas te darias cuenta que estoy hablando con la cabra..."




dimecres, 26 de març del 2008

diumenge, 23 de març del 2008

Els amazigs, un poble viu i combatiu!


(per a l'Accent 126 )


( El pueblo amazig está vivo, versió castellana publicada a Boltxe.net)




Representen gran part de la població del Magrib i són el col·lectiu de la nova immigració més nombrós al Principat. El seu territori ancestral, el Tamazagha, anava des de Canàries al Nil i des de la Mediterrània al Sàhara. Mai han tingut una entitat estatal pròpia. Són els amazigs, un poble en resistència que busca ser reconegut després de mil·lennis de colonització, opressió i invisibilització.





Un poble invisible

Si bé representen vàries desenes de milions d'habitants del Nord d'Àfrica, els amazigs són un poble oficialment invisible. No hi ha censos de la seva població, cap Constitució reconeix la seva existència i la seva llengua sols gaudeix de cert reconeixement oficial a Malí. Tanmateix hi ha un poble amazic viu i combatiu distribuït discontinuament en diverses àrees muntanyoses de Marroc, Algèria, Líbia, i als deserts de Mauritània, Malí i Níger .

La situació dels amazigs al Marroc

L'any 2001 durant una visita a la zona de l'Atles, el rei Mohamed VIè va fer un discurs on reivindicava el pes de la cultura amazic en la identitat marroquina. Van ser paraules buides, destinades a contrarestar la força que l'associacionisme amazic està agafant en els darrers anys i presentar al Marroc de portes enfora com el que no és, una democràcia. El Marroc és des de la seva independència tutelada de 1956 una dictadura on el cercle pròxim a la Monarquia concentra el 64% de la riquesa. Per molt que la realitat ètnica del país té poques similituds amb el món àrab, des de fa segles des del poder s'està impulsant un procés d'aculturització i arabització de la població.

Marroc concentra més de la meitat dels amazigs que hi ha al món. Aquests es troben distribuïts en tres zones; el Rif (Nord-est), l'Atles (Centre) i el Sud-est, tocant la frontera amb el Sàhara. Si bé un terç de la població és culturalment amaziga, dos terços més tenen orígens amazigs i en conserven certs trets culturals. La constitució marroquina no reconeix l'existència del poble amazic i a més li impedeix qualsevol mena de representativitat política al vetar explícitament l'existència de partits polítics "ètnics". Pel que fa a la llengua amazic, aquesta ha entrat a l'ensenyament primari de certes regions des de 2002, per bé que sols s'ensenya l'alfabet i molt sovint els professors desconeixen l'idioma.

El moviment associatiu amazic s'està fent fort i té un pes cada cop més a les universitats, on atrau a fins i tot a joves arabitzats. La reacció governamental davant aquest augment de les reivindicacions amazigues es tradueix en forma de repressió, detencions i tortures. La repressió governamental actua també d'una forma més subtil i més letal; per la via del frau i la corrupció, l'Estat està desposseint als amazigs de les seves terres de propietat col·lectiva i les està adjudicant particulars, arruïnant a pobles sencers i forçant a milers de joves a buscar-se la vida a les ciutats o a emigrar a Europa.


La "primavera amazic" de 1980

Algèria és el segon país on hi ha més població amaziga, focalitzada a les regions de la Cabília, Aurès i Mzab. És en aquest país on la lluita amaziguista té major força i intensitat. L'eclosió del moviment es va donar a partir de la prohibició governamental l'any 1980 de els actes de l'any nou amazic, el 20 d'abril, a la Cabília. Milers d'amazigs cabilenys van enfrontar-se amb les forces d'ordre i van haver-hi nombrosos aldarulls, arribant la situació a un escenari pre-belíc. Els fets d'abril de 1980 van ser passar a ser coneguts com a la "primavera amazic" i van marcar un abans i un després en l'amaziguisme no sols algerià sinó de tot el Magrib. Tanmateix la sagnant i cruenta guerra civil dels 90 entre el govern i els islamistes va deixar durant molt temps la problemàtica amazic en un segon terme.

El 2001, durant la celebració del 20 d'abril, un estudiant amazic va ser mort per la policia i s'inicià una nova revolta en forma de vaga general a la regió de la Cabilia que durà sis mesos i s'acabà estenent per tot el país.

Una llarga i continuada colonització

Grecs, romans, vàndals, àrabs, francesos i espanyols són alguns dels pobles que han colonitzat durant més de dos mil·lennis el territori amazic. Al segle XX a l'actual territori del Marroc, francesos i espanyols van topar-se amb diverses revoltes amazigs. Durant els anys 20 l'exèrcit espanyol va haver de fer front a l'insurrecció del Rif encapçalada per l'amazic Abd el Krim i l'any 1948 va haver-hi un aixecament amazic a l'Atles contra l'ocupació francesa. A Algèria, molts amazigs van participar de la guerra contra el colonialisme francès, per bé que el nacionalisme àrab es va acabar imposant al sí de la resistència i les reivindicacions amazigues van ser marginades.

L'independència de les colònies europees no va significar una verdadera emancipació pels amazigs, ja que van quedar sota l'opressió de les diferents dictadures arabistes que s'imposaren als diversos nous Estats Nord-africans.






ENTREVISTA // Aziz Baha i Zaid Benidir, amazics residents als Països Catalans


" Vivim ocupats, oprimits per uns Estats dictatorials i opacs que no volen que es conegui l'existència del nostre poble"

Aziz Baha (34) va marxar del Marroc cansat del clima de manca de llibertats que s'hi viu. Després d'un pas per Marsella, des de fa 4 anys viu a Cornellà on exerceix de mediador social. Col·labora amb diversos moviments socials i treballa per internacionalitzar la causa amaziguista. L'acompanya Zaid Benidir (28) que fa tant sols set mesos que va decidir marxar de la seva terra natal cansat per la manca d'oportunitats i actualment també viu a Cornellà.


P- Perquè creieu que el poble amazic és tant desconegut?

R- Som un poble amb una llengua i cultura mil·lenàries, però sense no tenim cap Estat darrere. Vivim ocupats, oprimits per Estats dictatorials i opacs que no volen que es conegui l'existència del nostre poble. Amb aquesta situació és normal que hi hagi tanta desconeixença del nostre poble, com també ho és que la majoria de marroquins desconegui l'existència dels catalans.


P- Quines son les reivindicacions de l'amaziguisme al Marroc?

Reivindiquem que la Constitució ens reconegui i ens permeti organitzar-nos políticament. Volem que la nostra llengua sigui vehicular a les escoles i que s'imparteixi justícia en amazic. Tanmateix som conscients que cal que s'ensorri tot el règim arabista actual per a poder ser lliures.


P- Existeix alguna coordinació entre tots els moviments amazigs del Nord d'Àfrica?

R- El 1994 és va reunir per primer cop el Congrés Nacional Amazic i ho va fer a Canàries. Aquest va néixer amb la voluntat d'unificar el conjunt de les reivindicacions amazigues i superar els marcs estatals. La darrera reunió del Congrés va ser el 2005 a Nador, al Rif, i va ser tot un èxit.


P- Li és més fàcil a un amazic simpatitzar amb el fet nacional català?

R- És més fàcil, es clar. Som dues nacions sense Estat, tot i que nosaltres no tenim una territorialitat tant definida i continua com la vostra. Si preguntes a un amazic sobre Catalunya, aquest et dirà que els catalans són els amazigs d'Espanya. Tanmateix el govern de la Generalitat ens tracta com a àrabs i ens menysté com a poble, i això que l'amazic és la tercera llengua més parlada a Catalunya! Volem que ens tractin com amazics, perquè no som àrabs.


________________________________________


dissabte, 22 de març del 2008

Anti-efemèride [ 1 any de bloc]





Bé, la veritat és que volia obrir un post d'autobombo al fer un any escrivint i dibuixant bajanades en aquest espai de la blogosfera, però com sóc un empanat de la vida vaig oblidar-me de fer-ho el passat 7 de febrer... Al ser amo i senyor d'aquest espai, ho farè igualment avui...

  • En poc més d'un any aquest espai ha tingut 7.257 visites, moltes d'elles fetes per servidor mateix i moltes d'altres fetes per gent que cerca imatges al images.google.com, però bé, són moltes!
  • El 4 de maig de 2007 vaig tenir el rècord de visites amb un total de 71 ( ves a saber perqué...) i el passat dia 20 de març en vaig tenir 68...
  • D'un total de 94 missatges, amb pocs comentaris com és natural vist el que hi ha, els 10 més comentats han estat:
  1. L' Exèrcit Roig Japonés ( 6 comentaris)
  2. Històries madrilenyes (II) (5 comentaris)
  3. Cosetes del món ( i del món cannabic) (5 comentaris)
  4. Espècies en perill d'extinsió... (5 comentari)
  5. Històries madrilenyes (I) (4 comentaris)
  6. Pintades a parets (4 comentaris)
  7. La acumulació primitiva del capital des d'una opti... (4 comentaris)
  8. O "el Fary" o res! (4 comentaris)
  9. A veure qui la diu més grossa... [Músics Punks] (4 comentaris)
  10. El marxisme ja no és cool (I) (4 comentaris)
  • Observant un dia el comptador de visites vaig veure que cert individu va anar a petar al bloc buscant "porno gratis" al google (!!!), també n'hi ha molts que hi arriben cercant "son goku" o "passatemps"(!?)
  • Durant aquest temps el disseny del bloc ha anat canviant, utilitzant diversos encapaçalaments que a continuació reprodueixo:












  • A la barra lateral durant un temps vaig tenir-hi les següents cançons, que sonaven cada cop que s'obria la pàgina i fotien a la gent dels nervis ( sixties forever!)






  • M'agrada retallarar frikades de diaris, una mostra...
  1. Passatemps deductiu II (i de lliure solució)
  2. Jordi Hereu saluda amb el cul!
  3. La tonteria del segle: Epidermis revolucionaria!
  4. Passatemps deductiu
  5. This is england!
  • I si em voleu conèixer una mica, aquests són els missatges que millor em defineixen... o no...
  1. Un any més( o menys) de vida...
  2. Clàssica compra de diumenge al Badulake...
  • I ja que hi ha qui em pregunta pel títol del bloc, aquí teniu una foto de l'autèntic Abd el-krim i la seva biografia en romanés:


Abd el-Krim (n. 1882 - d. 1963) a fost un un conducător al luptei de eliberare naţională a poporului marocan. Oastea condusă de el a înfrânt armatele spaniole la Anual (1921); s-a proclamat emir şi a încercat să elibereze Marocul francez, dar a fost învins în 1926, prins şi deportat pe insula Reunion. În 1947 a evadat şi s-a stabilit în Egipt.




Ja m'he fet un lamentable bany d'ego...


...Salut!

dijous, 20 de març del 2008

Benvinguts al Paradís ... [ Fotent-li canya al goear!]







Benvinguts al Paradís és el títol del darrer treball dels Obrint Pas. El disc comença amb el tema Benvingut al Paradís, on el grup de l'Horta relata un món de desesperança i ho contraposa ironicament a la repetició de la frase "Benvingut al Paradís"...









... això és efectista, però de nou, en té ben poc. Fa 16 anys els californians Green Day ja havien fet un tema calcat pel que fa al plantejament amb el seu Welcome to paradise, inclós als seus mítics albums Kerplunk (1992) i Dookie (1994)...








... i no sols això, el gran Manu Chao en el seu darrer -i fallit- treball La Radiolinia, hi inclou el single Rainin in paradize on es repeteix de forma idèntica el mateix concepte de lletra...









... Al cap i a la fi, potser l'autèntic paradís al que tots voldriem ser benvinguts és aquell de
"tequila, sexo y marihuana" de la popular cançó Welcome to Tijuana, cantada també per Mr.Chao...







... Per molt que la ciutat mexicana de Tijuana sigui en realitat la claveguera dels Estats Units i una de les urbs més violentes i espantoses del món, un espai de pobresa i murs on pocs desitjarien viure-hi...





dilluns, 17 de març del 2008

This is england!









( Enorme "temazo" Oi! dels Cocksparrer!)

dissabte, 15 de març del 2008

Daltabaix de l'esquerra parlamentària espanyola; esperances a l'esquerra europea...




Aquest bloc afortunadament no és un bloc de política entès en el sentit més estricte de la paraula. I espero que mai ho sigui, perquè la majoria de blocs que tracten sobre política són, en general, més avorrits que un funeral i no aporten més que les mateixes tonteries que ja diuen els diaris, filtrades, això sí, pel prisma d'autèntics malalts del politiqueig, les enquestes i les sigles com són molts blocaires. Es a dir, que els podrien tancar tots i ens quedariem tan amples...


Però aquest cop farè un petita excepció, molt petita... ( i amb fotos d'una nena maca,eh!)





Un dels resultats evidents de les eleccions espanyoles del 9 de març va ser, sens dubte, el daltabaix que van patir els partits situats l'esquerra de la extrema-dreta-progre-guai del PSOE. Es a dir, la pràctica desaparició d'Izquierda Unida i la pèrdua de més de la meitat dels vots per part d'ERC. Primera apreciació, que els petin! segona, que els petin encara més pel seguidisme del PSOE i la seva plena participació en el règim de la tercera restauració borbònica. Tercera - i amb calçador - netegem Barcelona de gent que toca els bongos!

Dit això, sens dubte el principal problema que s'ha vist és que davant l'original i la còpia, els electors escolleixen l'original o simplement fan bé i es queden a casa per no veure com se'ls aixeca la camisa. Per tant, alhora de triar entre un partit neoliberal amb tics progres com és el PSOE i una marca blanca d'aquest, una esquerra descafeïnada que ha renunciat a dos segles de cultura socialista i lluita al carrer, a l'autodeterminació dels pobles, trien el que trien...

L'alternativa és una bastir una alternativa social al neoliberalisme i al capitalisme i recuperar els principis d'actuació en base al clàssic xoc treball/capital que fins fa poc era l'eix de l'esquerra mundial i que és més vigent que mai al món globalitzat... Tot i que sempre et sortirà el refor inciativeru de torn i et dirà que el futur de l'esquerra és el bicing, el yoga i fer cua als Cines Verdi lluint les ulleres de pasta...




A Alemanya, pàtria del tito Marx, sembla que a nivell polític-institucional s'està treballant per un bon camí a partir del nou pol esquerrà que representa el nou partit Die Linke ( l'Esquerra) . Aquest partit va néixer ara fa un any després de la confluència d'antics comunistes i socialdemòcrates sincers alarmats per la deriva neoliberal del PSD. La cosa tampoc és per tirar coets, però almenys l'aparició i primers èxits de Die Linke representen cert fre a l'hegemonia ideològica ultracapitalista i conservadora de l'Europa del darrers trenta anys... de mica en mica, s'omple la pica... o no...

A tot això, el que és més important és que una de les figures més popular de la nova esquerra política alemanya i número 3 de Die Link és una jove de trenta anys de cabell pel-roig i bellesa glacial anomenada Katja Kipping. Una autèntica sort pels alemanys, no tant perquè aquesta filla de Dresde sigui una coneguda defensora del concepte de renta social elemental, sinó perquè entre tota aquesta colla de farsants anomenats polítics, que dia sí dia també surten a la televisió, almenys gaudeixen d'una bella cara de tant en tant... Vaja, que té un bon clau, una falç i un martell!




Més esquerra i més polítiques guapes!




divendres, 7 de març del 2008

Sense criteri... Piràmides i Talaiots



Un Talaiot és una construcció funerària molt corrent a les Illes Balears que data del segon mileni abans de crist...




... Al mateix moment, a Egipte, es construien uns cèlebres monuments funeràris, les piràmides, gràcies a la mà d'obra de milers d'esclaus...






Conclusions:


1) La mà d'obra esclava et permet fer escultures funeràries de major envergadura i disseny que la mà d'obra més lliure, que et fa unes cutrades del mil.

2) Els turistes van a Egipte a veure les piràmides; per contra, els turistes van a Mallorca a beure i a quedar-se vermells com llangostins...






dimecres, 5 de març del 2008

A veure qui la diu més grossa... [Músics Punks]




" Només m'he enamorat dues vegades; una amb un mirall i l'altre amb una ampolla de cervesa" Sid Vicious, baixista dels Sex Pistols

" Els democrates volen les meves pistoles, i els republicans les meves revistes porno. Em nego a despendre'm d'això!" Joey Ramone, membre dels Ramones


" El temps sempre dona la raó. Tot serà vell i nosaltres haurem mort" Iosu Expósito, guitarrista d'Eskorbuto

"L'amor són 2 minuts i 52 segons de gemecs" Jonnhy Rotten, cantant dels Sex Pistols

"Jo pensava morir per ETA, vaja, la meva màxima il·lusió era ser etarra; això era el que pensava de jove. Però, no ho se, d'un un dia a l'altre vaig dir: ‘No, noi, lo teu és això, lo teu son els porros" Nacho Etxebarrieta, cantant de Cicatriz


"Em diuen ' No toquis allà', ' No firmis amb aquella companyia'
(...)Sóc una llegenda viva, malparits!" Joe Strummer, cantant dels The Clash



...I el premi a la bajanada més grossa...

"Sóc com un Sid Vicious per una nova generació" Avril Lavigne, pardilla universal i punk del Carrefour i l'MTV


dilluns, 3 de març del 2008

Caminant per les Rambles...



Caminar per les Rambles, he de fer-ho gairebé a diari i tanmateix em produeix una sensació estranya cada cop que ho faig. No ho se, potser serà nostàlgia de la meva infantesa a Barcelona - que va durar fins als 7 anys- i de com recordo aquelles rambles amb certa idealització -que segurament no eren tant diferents realment a les actuals -; o el fet de tenir la sensació d'estar a l'espai menys barceloní de tota la ciutat, rodejat de gent que ni saben on són ni els importa i on jeure's a una terrassa a prendre una cervesa és impensable...

... A saber.




Això sí, les Rambles són un pou d'experiències sense fi. Avui mateix els seus colors eren verd-i-blancs, com els dels fabulosos hostes que fins demà seran a la ciutat, els iraldo-escocesos seguidors del Celtic. Resulta curiós que els dos grans equips d'Escòcia, Celtic i Rangers, tinguin tant poc d'escocesos. Els primers són uns unitaristes britànics furibunds que odien tot allò contrari a la Gran Bretanya. Els segons, que demà s'enfronten al Futbol Club Barcelona, són allò que s'anomena més que un club i representen, des d'Escòcia, el sentiment catòlic i popular irlandès. Visca el Celtic!




Entrant la boqueria he tingut la curiosa experiència de topar-me amb dues dones que intentaven comprar pa amb un característic accent català. Ja que el personal sud-americà que atén al forn això del català els sonava a xinès, he fet d'intèrpret entre aquestes dues senyores i la encarregada - que ja té prou delicte la cosa -. Al final ha resultat ser que les dues dones venien de l'Alguer i les pobres dones desconeixien que a Barcelona això del català és una cosa residual... Tanmateix em quedo amb l'alguerès, dialecte que mai havia cregut que existís realment - que em perdonin els puristes- i que té una sonoritat molt bella ( he constatat que la paraula bonica no existeix a la ciutat sarda)

Arribant a Plaça Catalunya he estat traït per una bella, i molt bella, mirada. Una argentina preciosa d'aquelles que et detura per vendre't la moto m'ha parat i no he pogut resistir i enviar-la a la merda com mereixia. Al final he fet el primo de mala maner i m'ha encolomat no se quina promoció que m'ha assegurat que al arribar-me a casa puc estripar sense problema i ja està... Durant el qüestionari m'ha preguntat quina era la cosa era la que més m'havia interessat de la promoció i quan li he contestat "Ella" ha tingut la barra d'apuntar-ho... estafadora, creguda i preciosa... arribarà lluny aquesta noia!
Continuant cap amunt m'ha deturat una altra veu argentina, i quan anava ja a treure un rampell d'ira, ha resultat ser una noia a la que vaig fer classes de català a Madrid que ara es troba a Barcelona estudiant fotografia i dedicant-se a fer enquestes d'aquestes pel carrer... hem parlat una estona de res i al final he marxat disculpant-me per no poder ajudar-la... Amb una aixecada de camisa al dia ja n'hi ha prou, no?

PS: Els "amics" de Ciutadans s'han negat un dia més a donar-me un fulletó i deixar-me'l trinxar a la seva cara ... i després es queixen de que els marginen!

dissabte, 1 de març del 2008