dimarts, 23 d’octubre del 2007

AQUESTA MÀQUINA MATA FEIXISTES!


Una acudit...

...dolent (més val prevenir que guarir)


-S'obre el teló i es veu una noia en topless amb els pits bruts.


-Es tanca el teló.




Nom de l'artista???????????????????















BRUTS ELS PITS TINC


BRUCE SPRINGSTEEN!!! EL BOSS!


Bruce Springsteen fa poc acaba de publicar el seu darrer treball anomenat "Magic". Servidor fa uns dies que l'escola per la gentilesa d'una (e)mula i pot dir, sense ser un hoolingan de Bruce, que és més del mateix... que ja és molt, perquè tot el que fa el Boss és bo.

Més original va resultar el seu penúltim àlbum "We Shall Overcome. The Seeger Sessions" on el de Nova Jersei rendia homenatge a un dels seus mestres, Pete Seeger.


Nascut el 1919 Seeger és un dels pares del folk nord-americà i una figura rellevant de la cultura de la protesta yankee; el 1951 va patir la caça de bruixes, va ser un dels caps del moviment pacifista durant la guerra del Vietnam i el 1999 va ser guardonat pel malvat règim de Fidel Castro. Bon currículum, si senyor. Pete Seeger és a més autor de l'himne oficiós del moviment dels drets civils "We Shall Overcome" - no ens enganyem, hauria estat millor el brutal i directe "Say it loud-I'm Black n I'm proud!" de James Brown - i una influència directa per Bob Dylan (àlies: puto renegat o poeta pelopo)


Mestre de Dylan i Seeger va ser Woody Guthrie (1912-1967), deu pare omnipotent del folk-protesta nord-americà. Bob Dylan el tenia com a ídol suprem i el primer que va fer quan va poder marxar de casa va ser anar a visitar-lo... i no era per menys. Agitador com cap altre, militant comunista i de la IWW, va recórrer el país en plena depressió cantant per les masses de desemparats sempre acompanyat per la seva guitarra. Una guitarra on sempre hi figurà la següent inscripció:


"THIS MACHINE KILLS FASCISTS" (Aquesta màquina mata feixistes)

I aquesta hauria de ser la funció de la música, fer-nos més lliures, solidaris i humans. Es a dir, matar a tots els putos feixistes... i si fos literalment, millor.


Doncs com tothom ja sap...


...Todos los fascistas gritan Cara al Culo


Cara al culo- La Polla records




dilluns, 15 d’octubre del 2007

Índia: Bombai (II)



"Hawaii-Bombay / són dos paraísos/ que a veces yo/ me monto en mi piso" cantaven els Mecano, i s'equivocaven molt. Bombai no sols és un infern urbà on viuen milions de desemparats i pàries de la terra sinó que ja no és Bombai, és Mumbai. El nacionalisme, una plaga que recorre el planeta, ha decidit canviar el nom de la ciutat pel seu nom original en llengua mharati, es a dir Mumbai. Sempre queda l'esperança que uns ciudadanos no-nacionalistes de Bombai (Mumbai) posin una mica de sentit comú i obliguin a renombrar la ciutat pel nom que li donaven els seus colonitzadors... però a dia d'avui Bombai és el nom d'una ginebra color barrufet i Mumbai la capital de l'Estat índia del Maharastra i una urb de 13.000.000 ànimes ( més de 150 camps del barça plens tot prenent la la peculiar mesura demogràfica de casa nostra)





Entrar a Mumbai en tren és tota una experiència. De fet, anar per l'Índia en tren és tota una experiència irrepetible, viatjar en primera classe - i és el que s'ha de fer, us ho asseguro- representa posar-se en la pell una sardina enllaunada tot un trajecte. Un trajecte que amb una mica de 'sort' queda llargament aturat per una amenaça ( o no tant amenaça) de bomba...
Retornant a Mumbai, entrar-hi en tren significa estar durant dues hores veient un paisatge uniforme... de barraques. Barraques de coca-cola i pepsi, concretant, perquè les barraques a l'Índia estan publicitades ( això, o les multinacionals de refrescos tenen el gran esperit humanitari de cedir cartrons amb el seu logotip pq els pobres es fagin les seves vivendes indignes)





Mumbai és un horror, un caos absolut. L'esport local són els 20 metres llisos que s'han de fer per creuar un carrer sense ser atropellat. També s'hi practiquen circuits d'obstacles, sobretot si ets occidental i t'has de treure de sobre a centenars de nens captaires que et segueixen arreu quan no juguen al criquet en versió paupèrrima a alguna cantonada. Els captaires - o homeless que diuen ara els pijos- a cop d'ull representen el 30% dels habitants de la ciutat. Cal dir que de tant en tant un cul femení enfundat en uns texans de marca o vestit fashion et desvia la vista dels miserables, i és que Mumbai és la ciutat cool on els fills de les elits índies fan el dropo a la occidental; xerren entre ells amb accent de New York, van a boutiques i discotèques.


Com a tota ciutat gran del tercer món a Mumbai un pot comprar tota mena d'imitacions i productes d'electrònica a baix cost, si bé les teles de seda, els perfums i les obres d'orfebreria i argent són encara els productes més preuats per tot comprador. El barri musulmà és on es troben les millors sedes i segurament un dels pocs llocs tranquils de la ciutat on la bogeria caòtica de l'asfalt es redueix a un important bullici.
Majoritariament hindú i amb una important comunitat musulmana, a Mumbai hi ha comunitats cristians, jueus i mazdeistes d'origen persa, uns friks de por aquests darrers. A més la ciutat és centre d'un curiós moviment políticorreligiós propi dels intocables -els megapàries de la societat de castes- que combina el budisme i el marxisme, i té grans similituds amb la teologia de l'alliberament llatinoamericana.




A nivell arquitectònic el que realment sobresurt és l'arquitectura colonial britànica, emprada a dia d'avui d'organismes oficials, militar i escoles d'elit... els mateixos usos que durant el Raj britànic en definitiva. El Gate of India, un arc romà a l'entrada del port és un dels punts emblemàtics de la ciutat i a les seves proximitats hi ha alguns dels hotels més luxosos del món (així com milers de captaires amb amputacions vàries que aprofiten l'afluència de turistes al lloc, tot sigui dit).

Una bona visita a Mumbai ha d'acabar com una bona nit de sexe, es a dir amb una llarga dutxa, simplement perquè un pugui tenir la gran sensació de veure com l'aigua que llisca pel cós acaba sent negra al arribar als peus de tota la pol·lució de l'aire de la ciutat que queda enganxada a la pell...

Pol·lució, misèria i grans diferències socials fan de Mumbai un destí molt recomanable per conèixer una estona com és majoritariament el món que mai vols veure però com Mahoma acaba venint a tu, a cop de pastera si cal... De totes formes, tornar amb unes quantes imitacions i reproductors audiovisuals d'última generació per quatre duros no t'ho treu!

Ni a Eurodisney!




diumenge, 14 d’octubre del 2007

La acumulació primitiva del capital des d'una optica radicada entre el situacionisme i l'animisme dels pobles del sud-est Burkina Faso

La acumulació primitiva del capital des d'una òptica radicada entre el situacionisme i l'animisme dels pobles del sud-est Burkina Faso seria un gran tema per escriure en aquest bloc. Bé, de fer seria una collonada com una catedral d'aquelles que escriuen amb profunda satisfacció moral tota la legió de tarats pseudointel·lectuals que hi ha arreu de la blogosfera ( que no és rodona, és plana!) i que el món en general ignora. Per tant no escriurè sobre aquest gran tema i el món es quedarà sense saber quantes parides intel·lectualoides puc dir -em reservo per un altre dia- ...

... us deixo però amb dues perles; un parell de clips d'un dels grans entre els grans: Jimmi Hendrix. Un tripi psicodèlic musical en estat pur i que no deixa seqüeles (irreversibles). La guitarra del segle XX!...


... el puto amo, vamos!


All along the watchcover





a Woodstock (improvització i Puple haze)








dimecres, 10 d’octubre del 2007

Els cossos de la revolució bolivariana!

"Plus je fais l'amour, plus j'ai envie de faire la révolution"
(Com més faig l'amor, més ganes tinc de fer la revolució - Graffiti aparegut al maig del 68)


dimarts, 9 d’octubre del 2007

Ché de Barra










Avui es conmemoren els 40 anys de la mort d'Ernesto 'Che' Guevara, com tothom ja en parlarà i el revisionisme farà la seva feina manipuladora m'abstinc der parlar-ne i vull cedir un espai en un dia assenyalat com aquest a un altre personatge: El 'Che de Barra'

'Che de Barra' és un personatge de còmic creat pel dibuixant i fumeta basc Abarrots, pare de criatures tant entranyables com els 'Euskalorros' o la penya del 'Bar Perico'. La caricatura és clara i directa, i n'hi ha més d'un que s'hi podria sentir identificat...


(click sobre l'imatge per poder llegir)



(click sobre l'imatge per poder llegir)
------------------------------

(click sobre l'imatge per poder llegir)