dilluns, 11 d’agost del 2008

"No potis com una dona el que no has sabut beure com un home..."

Complint la petició d'un loco de cognom Garrido, li cedeixo el bloc per penjar-hi la següent crònica sobre el seu recent i etílic viatge a Al-Andalus...





Ni Alhambra, ni Albayzín, ni el Sacramonte ni hòsties. La primera destinació turística que les guies de Granada hauríen de posar és un dels llocs més acollidors que mai he vist: el bar Boabdil, tota una raresa dintre del món dels bars a la capital "nazarí". Dic tota una raresa perquè allà no és habitual que els "barmans" et rebin amb una salutació cordial o amb una broma (la fama de "malafollá" dels granadinos està molt estesa).



Prop del carrer Elvira el bar Boabdil, el que veieu a la banda dreta de la imatge, està comandat per l'Antonio i la seva dona, la Mari. I és que una de les coses positives d'aquest bar és que el porta una família, ja que, a banda del matrimoni, les seves filles també dediquen moltes hores allà. Tot i que el bar no ofereix res a nivell decoratiu (ni falta que li fa), el que realment atrau és la seva gent: tant cambrers com clients. Uns clients, de tot tipus i condicions, que sempre tenen alguna cosa interessant a explicar-te. A banda de la gent, al bar Boabdil et donen una tapa per cada birra que prens (cosa habitual a Granada, clar). Hi ha tapes de tot tipus, en paraules textuals del jefe, l'Antonio, hi ha "bambis patrocinats per la Walt Disney", "conejo al ajillo patrocinat per la Warner Bross." o "boquerones patrocinats per l'ajuntament de Màlaga", tots elles molt bones. I si això és poc, a més es pot fumar i una de les filles de l'Antonio és capaç d'enamorar-te (com veureu al vídeo adjunt).





PS: es recomana passar-se més de 4 hores al dia al bar per poder copsar la seva essència (hores que es poden treure de la visita a l'Alhambra).

divendres, 1 d’agost del 2008

Apadrina ...





Diuen que a l'estiu no hi ha notícies i per això cal inventar-les. Això és fals, simplement el que passa és que els principals polítics estan de vacances i el periodisme dominant - aquell que entén com a notícia el transmetre qualsevol tonteria dita per un impresentable amb carnet de partit- no sap que fer.

Per això esdevé un tema destacat i polèmic el fet de que un regidor d'un partit local coaliat d'ICV hagi penjat al seu bloc una imatge-campanya irònica sobre les mancances de finançament que pateix la Comunitat Autònoma de Catalunya - i que també pateix el País Valencià i sobretot les illes Balears- que proposava apadrinar un nen extremeny. Tot plegat és un simple bluff estival amb el sempre monotemàtic rerefons de l'amor que des de les Espanyes ens tenen cap als parlants del dialecte de llatí vulgar amb el que servidor escriu.

Com sempre és bo fer amics, proposo una nova campanya dedicada no sols als extremenys sinó al conjunt d'ejpañols:


Apadrina un ejpañol




Amb els teus diners comprarem heroïna adulterada per tots ells!




Per cert, al món passen coses de debò, algunes de molt grosses. Desprès d'anys de capitalisme especulatiu i rapinya pura i dura que ha enriquit als més rics, el sistema entra en crisi i pagaran els de sempre... Tot i com diu un vell lema "Jo sols em creurè la crisi quan els multimillonaris se suicidin en massa"




PS: El dia que el "Viva España" de Manolo Escobar sigui l'himne espanyol, servidor serà feliç amb la nacionalitat del seu DNI. Escolteu la versió alemanya que he posat... BRUTAL!!!!