“Volen tallar en sec la iniciativa del primer espai institucional de caràcter nacional”
Udalbiltza neix amb voluntat de coordinar regidors i ajuntaments bascos. Quins eren els seus objectius?
L´any 1999, abans de les eleccions municipals al sud del país hi ha una assemblea a Pamplona de càrrecs municipals que reflexionen sobre el fet que Euskal Herria no tingui representació institucional i abordar aquesta qüestió des del municipalisme.
Passades les eleccions, el setembre d´aquell any, 1.800 càrrecs electes es reuneixen a Bilbao per fundar Udalbiltza. Neix amb cinc objectius clars: proclamar que Euskal Herria és una nació; internacionalitzar l´afirmació nacional del poble basc; impulsar la construcció nacional de manera participativa, és a dir, incorporant-hi la societat civil; buscar la col·laboració entre ajuntaments en àmbits sectorials; llengua, cultura, desenvolupament... I per acabar, fer aportacions i projectes de cara a una futura institució comuna basca més enllà dels municipis.
Hi havia algun precedents històric pel que fa a la construcció nacional des de la coordinació municipal?
Udalbitza respon a una tradició, molt present també als Països Catalans, en la qual els ajuntaments han estat subjectes actius a l´hora d´impulsar importants canvis polítics i socials. Són els municipis els promotors de l´Estatut de Lizarra de 1931, un estatut que desprès no es va aprovar tal i com s´havia presentat... Però bé, va ser un important precedent d´articulació institucional. Més tard, el 1976, encara sota la dictadura franquista, un nombrós grup d´alcaldes es reuneixen a Bergara per fer una crida a la democràcia i al respecte al poble basc. Tot plegat té la seva lògica, ja que els càrrecs municipals són al cap i a la fi els més pròxims al poble i a les seves aspiracions.
Com es materialitza el projecte a partir de llavors?
Es crea un consorci entre ajuntaments i és a partir de llavors quan Udalbiltza entra en funcionament com a institució. El finançament funciona a partir dels pressupostos dels ajuntaments, alguns donen molt, altres el que poden... N´hi ha que sols col·laboren en projectes concrets. De cara a 2002 ja hi ha diversos eixos d´actuació. Un d´ells va ser la Conferència Internacional pels drets dels pobles que va haver-hi a finals d´aquell any. Va ser una trobada que va tenir força repercussió, amb la participació de representants de nacions sense estat d´arreu del món. D´aquesta conferencia en va sortir una resolució de suport al dret a l´autodeterminació encaminada a la superació conflictes que succeeixen a tota la geografia planetària.
Una altra línia d´actuació molt interessant va ser el Fons de Cooperació i Desenvolupament. Es va centrar a Zuberoa, la província més nord oriental del país, a l´Estat francès, que viu una situació econòmica delicada i una important despoblació. L´economia de la província havia estat molt vinculada a la indústria del calçat i la ramaderia, ambdues en declivi des de finals dels anys 70. Des de les institucions de l´Estat francès hi ha un pla per revifar l´economia de la zona i a Udalbiltza li arriba la petició de complementar aquest pla d´alguna manera. Les nostres possibilitats d´intervenció eren poques i per això vàrem pensar en la creació d´un fons que es crearia a partir de les aportacions ciutadanes. Volíem recaptar un milió d´euros, però en vam aconseguir 400.000. Igualment ens va semblar prou tirar endavant. La idea del pla era tirar endavant petits projectes, com una fabrica de cervesa i una altra de cautxú. Posar un gra de sorra per revitalitzar l´economia del país.
I de cop, amb la institució en ple funcionament, arriben les primeres detencions?
A principis de 2003 vuit persones som detingudes. Desprès hi ha més detencions. Al final onze persones entrem a presó. A més, es registren i tanquen les nostres seus. També se´ns bloquegen els comptes bancaris. Al final hi ha 26 persones processades, la majoria alcaldes o regidors que formàvem part de la comissió executiva d´Udalbiltza, però també treballadores de la institució.
De què esteu acusats?
L´acusació és que formem part d´organització terrorista, som ETA. Segons la fiscalia som l´encarnació del projecte revolucionari d´ETA, així, en paraules textuals. És absurd pensar que una activitat institucional sigui alhora revolucionària! Però bé... per ells és així.
Davant aquestes acusacions, tenim l´avantatge que tot el que vam fer és públic. De fet, cada dos mesos enviàvem un butlletí a totes les forces polítiques -formessin part d´Udalbiltza o no- per donar a conèixer tot el que fèiem. Tots els pressupostos, d´on sortien els diners i on anaven, tot és absolutament públic, constava al butlletí.
Llavors no us esperàveu aquesta ràtzia policial?
No, no ens podíem imaginar en cap cas que la nostra activitat tingués res de criminal. Simplement volen tallar en sec una iniciativa que vol articular un primer espai institucional de caràcter nacional per Euskal Herria.
Ara estem a l´espera del judici i volem aprofitar per fer públic l´atac que hem rebut. Estem promovent una denúncia per presentar-la al Consell de Drets Humans de l´ONU, el Parlament Europeu i al Consell d´Europa. Entenem que al nostre cas no sols s´estan vulnerant drets individuals i polítics, sinó que s´estan vulnerant drets com a poble; a construir-nos la nostra realitat institucional des de càrrecs democràticament escollits per sufragi universal.
Quina impressió tens del moment actual que travessa el poble basc?
És un moment complex. En els darrers anys el dret a decidir s´ha fet un lloc a l´agenda política basca. Aquells que fa uns anys no en parlaven, ara l´assumeixen com a principi. A més, s´assumeix en major o menor grau que hi ha set territoris que compten amb uns trets i lligams comuns, és a dir, que conformen una nació. L´Estat davant això està molt alarmat; veu que s´ha arribat a un punt de no retorn, que la batalla de l´autodeterminació i la territorialitat s´està guanyant. A Espanya li costa molt assumir-ho i l´única recepta que tenen davant aquesta realitat és la que històricament han emprat sempre: la repressió. Tanmateix tenen un problema, ja que a la UE hi ha casos d´autodeterminació en marxa. Grenlàndia ben aviat decidirà independitzar-se, Escòcia també, Irlanda pot fer-ho...
Tant als Països Catalans com al País Basc darrerament ens estan deixant moltes persones que s´havien significat per la seva lluita a favor de la construcció nacional, ja fos a nivell polític o cultural. La recent mort del cantautor Mikel Laboa n´és el cas més recent. Quina sensació produeix veure com una generació de lluitadors desapareix sense poder veure el seu poble vivint en llibertat?
Ja ho expressava a la perfecció Mikel Laboa a una de les seves cançons "Del mateix tronc del que naixem nosaltres / Naixeran d´altres branques joves que continuaran la lluita". Això és així, tot és un procés continu. La transformació social i la lluita per la llibertat és un camí en el que tu aportes el teu gra de sorra fins on pots, fins que el cos t´ho permet, i desprès altres recolliran el testimoni. L´objectiu és anar avançant per anar sempre més enllà. El procés d´avançar és en sí positiu, per molt de que alguns no puguin veure el fruit ja madur.
