Índia: uns breus apunts (I)

Ser fills d'ex-hippies comporta certes coses que no ser-ho lògicament no les te.

M'explico, si els teus progenitors decideixen portar-te un estiu al lloc on es van conèixer és provable que et dugin a Calella o Lloret de Mar. Això els pares d'ara clar, doncs d'aquí uns anys es limitaran a fer-te entrar a un xat o al match.com (Visca el progrés!). Si els teus pares eren uns melenuts d'LSD i pau interior, com és el cas, t'acaben duent a l'Índia. I d'aquí poc farà deu anys que els meus pares van tenir la idea de dur-nos on s'havien conegut i això em va permetre trepitjar la terra de Ghandi i el Kamasutra.

Uns apunts sense criteri:

- L'olor.

Si una cosa té l'Índia és una olor especial. Una olor única i indescriptible que és la suma de mil fragàncies entre les que tenim una tradició culinària alta en espècies, encens i sobretot pocs hàbits d'higiene personal.

Si voleu empapar-vos una mica d'aquesta fragància només teniu que acudir a qualsevol restaurant paki o hindú de Barcelona o fer cap a algun Badulake (he comentat ja com estimo els badulakes, no?)

- El color.

Color no li falta al país, de fet n'hi sobra. Si els camioners nostrats és limiten a incorporar la imatge d'una dona nua a la cabina per fer-se companyia, un camió a l'Índia és un museu de l'horror colorista amb rodes. Imatges de divinitats o actors de Bollywood colorejades amb roses, fúcsies i colors fosforescents omplen els tràilers i - ves a saber per què- no hi ha cabina on no pengin 3 o 4 CD's verges a mode de nin
otet d'Elvis penjant.

El color és tant que fins i tot una Manifestació comunista - el comunisme o una religió similar perviu a l'Índia- s'omple de música i color com si d'una processó hinduista és tractés. Ni Lenin ni Marx ni Engels es salven de veure els seus bustos coberts amb desenes de guirnaldes de flors.

- El sexe i Occident.

...Oh sí! Índia pàtria del Kamasutra i el sexe tàntric! ... i d'un integrisme moralista que fa esfarair. Si ets dona occidental a l'Índia tindràs un problema, seràs vista com una puta per tots els homes. És més, probablement la darrera imatge - i potser única- que aquests tinguin d'una dona blanca sigui d'aquesta oberta de potes i essent penetrada per tots els forats haguts i per haver.

Es dona la curiosa paradoxa que al segle XIX els britànics que podien és feien amb una edició Kamasutra a l'Índia doncs al Regne Unit la seva publicació estava prohibida per la rígida moral victoriana; a dia d'avui els indis compren massivament porno occidental doncs al seu país la simple mostra d'un pit femení per par d'una dona local pot conduir a dures sancions penals. De fet, no hi ha quiosc de Bombay on no vegis a alguna Rossa nua i desprès passa el que passa...

- Travelos!

Peregrinant de temple en temple i de boda en boda circulen vestides amb shari (vestit tradicional de la dona índia) melena i arracades -però tot sovint lluint boscoses barbes- unes curioses criatures. Desconec el seu nom tècnic, però aquests transvestits tradicionals asseguren l'amor etern a les parelles que es casen...i poden assegurar el desamor etern a qui no els dona diners quan en demanen, com servidor mateix que està maleït de per vida...

... Val, com a excusa per no trucar-la quan s'ha promès que és faria no cola, però vamos que el malefici d'un travesti hindú no és poca broma, eh!

- Gossos.

Ni vaques sagrades, ni elefants, ni tigres de bengala o micos del temple d'Hanuman; el verdader animal insígnia de l'Índia són els gossos. Gossos que són arreu i tot i ser més petaners que una nectarina són tots iguals... de prims per desnutrició. De fet, la petaniera del gos de carrer indi és tant gran que qualsevol gossot d'okupa sembla un pura raça de competició al seu costat.

Espero que això no hagi servit a ningú per entendre el país ni menys encara l'hagi motivat a visitar-lo. Més que res perquè encara hi aniríeu i us sumaríeu a tota la tropa de pijorastajipiosos occidentals que van a tocar els bongos i a drogar-se al Tercer Món sota pretextos místics que prou vergonya aliena fan...