dimecres, 18 d’abril del 2007

Un xalet i una Ak-47!

Si senyor, Europa desperta i Catalunya també. Els barbars són a les portes i ens toca atrinxerar-nos. Cal mirar a EEUU i aprendre'n... i molt. Ells ja saben el que és conviure amb aquesta xusma; negres, chinos, latin kings... d'acord que són les persones que sostenen el país, d'acord que viuen avui en dia encara discriminats, d'acord que viuen majoritariament en guetos marginals, d'acord que han fet les principals aportacions culturals i artístiques del país... però que coi! són gent perillosa i cal protegir-se'n. I l'accés a les armes és sens dubte la solució... Si, és cert, a vegades passen desgràcies com la de la Universitat Tecnològica de Virgina però... i la diversió que representa passar llargues nits d'insomni pistola en mà esperant als kosovars? per no parlar del apassionant patiment de tenir fills i saber que en qualsevol moment es poden volar el cap a la "joguina del papa"... Val la pena, si. O almenys ho entenia així gran part de l'audiència dels Matins de TV3 a dia d'ahir amb els seus missatges de suport a la tinència d'armes* a fi d'asseguarar a la protecció dels "pobres" catalans que es veuen obligats a emigrar a xalets situats a urbanitzacions enmig de la natura sense podir gaudir de pisos de 60 metres quadrats en l'entorn depriment i contaminat de la ciutat.

A mi les coses ja m'han quedat clares, exigeixo un xalet i una Ak-47. Vull ser el Milosevic de Sant Cugat; prepareu-vos kosovars!



*Josep Cuní hauria de vigilar en no promoure els debats sobre les armes ja que d'imposar-se una posició favorable al país ell mateix podria prendre mal degut a la simpatia que desperta entre certes parts de la població... (i no és pas el meu cas)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Genial el teu bloc!!

Continua així.

I molt bona la música també ;)

HEINSTAAGLEN ha dit...

No collons, primer netegem les urbanitzacions de negres, llatins, kosovars, etc., no pot ser que l'elit d'aquest país pateixi d'aquesta manera. Jo també m'hi apunto

Jusephus ha dit...

Precisament vinc d'adquirir un pedrenyal dels encants. M'han assegurat que va passar per les mans del mateix rector de Vallfogona, amic de Perot lo bandoler.