Una tarda primaveral a l'Hospitalet, un carrer mobilitzat. La raó? un canari ha trencat amb els murs que l'oprimien i vola lliurement de balcó a balcó; abaix al carrer el seu propietari pica timbre a timbre, escala a escala, a l'espera que un veí l'obri i poder atrapar l'animal. L'escena em crea indiferència i vaig a fer una cervesa tot aprofitant una pausa en la labor que estic realitzant...
Mitja hora després torno al mateix carrer, sis persones s'agrupen a l'asfalt tot mirant a l'ocell que es troba penjat a sobre del cablejat elèctric. L'amo, un noi de menys de 20 anys, explica que la bèstia no és un canari com un altre sinó que es tracta d'un "canario de competición, en la categoria de posición" és a dir que l'ocellot ni canta ni res, és una Naomi Campbell amb ales, i això ja li val per valdre una mica més de 100 euros tal i com el noi comenta. Llavors la sàvia cultura popular apareix i un currela que ha tret una escala del taller per intentar caçar la bèstia deixa anar la seva perla "Vamos, que el pajarraco éste vale como una puta de las caras" acte seguit puja a l'escala però el canari no dubta en sortir volant cap a una balconada.
L'escena s'eternitza almenys una hora i l'observo des d'un terrat pròxim; el noi truca als seus amics i van picant pis a pis, pugen al balcó corresponent i l'ocell en veure'ls fuig volant. Cansats, decideixen anar per feina i intenten espantar - o esclafar- al canari tirant-li una pilota de futbol. Finalment aquest es situa a un terrat d'un àtic i la cosa es torna més esperpèntica; una cincuentona apareix seminua per la finestra i convida al noi a pujar a buscar el canari entre els aplaudiments i les burles dels seus amics ("Maciza, maciza!"). Minuts després apareix aquest trepant pels terrats però el canari vola i desapareix.
Amb la meva feina acabada circulo cap al metro i em trobo al noi, que només veure'm m'explica que l'ocell s'ha perdut enmig d'uns jardins públics. "Que le den pol culo, se lo va a comer una paloma" sentència.
----------
"Torrente" visiciós seguint el trotre de quatre estangeres a la Gran vía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada