Caminant per les Rambles...

Caminar per les Rambles, he de fer-ho gairebé a diari i tanmateix em produeix una sensació estranya cada cop que ho faig. No ho se, potser serà nostàlgia de la meva infantesa a Barcelona - que va durar fins als 7 anys- i de com recordo aquelles rambles amb certa idealització -que segurament no eren tant diferents realment a les actuals -; o el fet de tenir la sensació d'estar a l'espai menys barceloní de tota la ciutat, rodejat de gent que ni saben on són ni els importa i on jeure's a una terrassa a prendre una cervesa és impensable...

... A saber.

Això sí, les Rambles són un pou d'experiències sense fi. Avui mateix els seus colors eren verd-i-blancs, com els dels fabulosos hostes que fins demà seran a la ciutat, els iraldo-escocesos seguidors del Celtic. Resulta curiós que els dos grans equips d'Escòcia, Celtic i Rangers, tinguin tant poc d'escocesos. Els primers són uns unitaristes britànics furibunds que odien tot allò contrari a la Gran Bretanya. Els segons, que demà s'enfronten al Futbol Club Barcelona, són allò que s'anomena més que un club i representen, des d'Escòcia, el sentiment catòlic i popular irlandès. Visca el Celtic!

Entrant la boqueria he tingut la curiosa experiència de topar-me amb dues dones que intentaven comprar pa amb un característic accent català. Ja que el personal sud-americà que atén al forn això del català els sonava a xinès, he fet d'intèrpret entre aquestes dues senyores i la encarregada - que ja té prou delicte la cosa -. Al final ha resultat ser que les dues dones venien de l'Alguer i les pobres dones desconeixien que a Barcelona això del català és una cosa residual... Tanmateix em quedo amb l'alguerès, dialecte que mai havia cregut que existís realment - que em perdonin els puristes- i que té una sonoritat molt bella ( he constatat que la paraula bonica no existeix a la ciutat sarda)

Arribant a Plaça Catalunya he estat traït per una bella, i molt bella, mirada. Una argentina preciosa d'aquelles que et detura per vendre't la moto m'ha parat i no he pogut resistir i enviar-la a la merda com mereixia. Al final he fet el primo de mala maner i m'ha encolomat no se quina promoció que m'ha assegurat que al arribar-me a casa puc estripar sense problema i ja està... Durant el qüestionari m'ha preguntat quina era la cosa era la que més m'havia interessat de la promoció i quan li he contestat "Ella" ha tingut la barra d'apuntar-ho... estafadora, creguda i preciosa... arribarà lluny aquesta noia!
Continuant cap amunt m'ha deturat una altra veu argentina, i quan anava ja a treure un rampell d'ira, ha resultat ser una noia a la que vaig fer classes de català a Madrid que ara es troba a Barcelona estudiant fotografia i dedicant-se a fer enquestes d'aquestes pel carrer... hem parlat una estona de res i al final he marxat disculpant-me per no poder ajudar-la... Amb una aixecada de camisa al dia ja n'hi ha prou, no?

PS: Els "amics" de Ciutadans s'han negat un dia més a donar-me un fulletó i deixar-me'l trinxar a la seva cara ... i després es queixen de que els marginen!