Daltabaix de l'esquerra parlamentària espanyola; esperances a l'esquerra europea...

Aquest bloc afortunadament no és un bloc de política entès en el sentit més estricte de la paraula. I espero que mai ho sigui, perquè la majoria de blocs que tracten sobre política són, en general, més avorrits que un funeral i no aporten més que les mateixes tonteries que ja diuen els diaris, filtrades, això sí, pel prisma d'autèntics malalts del politiqueig, les enquestes i les sigles com són molts blocaires. Es a dir, que els podrien tancar tots i ens quedariem tan amples...

Però aquest cop farè un petita excepció, molt petita... ( i amb fotos d'una nena maca,eh!)

Un dels resultats evidents de les eleccions espanyoles del 9 de març va ser, sens dubte, el daltabaix que van patir els partits situats l'esquerra de la extrema-dreta-progre-guai del PSOE. Es a dir, la pràctica desaparició d'Izquierda Unida i la pèrdua de més de la meitat dels vots per part d'ERC. Primera apreciació, que els petin! segona, que els petin encara més pel seguidisme del PSOE i la seva plena participació en el règim de la tercera restauració borbònica. Tercera - i amb calçador - netegem Barcelona de gent que toca els bongos!

Dit això, sens dubte el principal problema que s'ha vist és que davant l'original i la còpia, els electors escolleixen l'original o simplement fan bé i es queden a casa per no veure com se'ls aixeca la camisa. Per tant, alhora de triar entre un partit neoliberal amb tics progres com és el PSOE i una marca blanca d'aquest, una esquerra descafeïnada que ha renunciat a dos segles de cultura socialista i lluita al carrer, a l'autodeterminació dels pobles, trien el que trien...

L'alternativa és una bastir una alternativa social al neoliberalisme i al capitalisme i recuperar els principis d'actuació en base al clàssic xoc treball/capital que fins fa poc era l'eix de l'esquerra mundial i que és més vigent que mai al món globalitzat... Tot i que sempre et sortirà el refor inciativeru de torn i et dirà que el futur de l'esquerra és el bicing, el yoga i fer cua als Cines Verdi lluint les ulleres de pasta...

A Alemanya, pàtria del tito Marx, sembla que a nivell polític-institucional s'està treballant per un bon camí a partir del nou pol esquerrà que representa el nou partit Die Linke ( l'Esquerra) . Aquest partit va néixer ara fa un any després de la confluència d'antics comunistes i socialdemòcrates sincers alarmats per la deriva neoliberal del PSD. La cosa tampoc és per tirar coets, però almenys l'aparició i primers èxits de Die Linke representen cert fre a l'hegemonia ideològica ultracapitalista i conservadora de l'Europa del darrers trenta anys... de mica en mica, s'omple la pica... o no...

A tot això, el que és més important és que una de les figures més popular de la nova esquerra política alemanya i número 3 de Die Link és una jove de trenta anys de cabell pel-roig i bellesa glacial anomenada Katja Kipping. Una autèntica sort pels alemanys, no tant perquè aquesta filla de Dresde sigui una coneguda defensora del concepte de renta social elemental, sinó perquè entre tota aquesta colla de farsants anomenats polítics, que dia sí dia també surten a la televisió, almenys gaudeixen d'una bella cara de tant en tant... Vaja, que té un bon clau, una falç i un martell!

Més esquerra i més polítiques guapes!