Viquipèdia, la enciclopèdia lliure?

(Per a l'Accent)

Des de la seva irrupció ara fa set anys, la Viquipèdia, l´enciclopèdia més coneguda d´internet ha esdevingut un referent. Nascuda amb la voluntat de ser una enciclopèdia oberta, creada a partir de la col·laboració popular i amb la vocació clara de ser poliglota; a dia d´avui la Viquipèdia compta amb 254 edicions que corresponen a diferents llengües i un total de més de 10 milions d´articles. L´edició anglesa de l´enciclopèdia, amb 2 milions d´entrades, ha esdevingut l´enciclopèdia més extensa que mai abans ha existit. Pel que fa a l´edició catalana, és la segona més antiga després de l´anglesa, i compta amb més de 120.000 articles obra de la col·laboració anònima i desinteressada de milers d´usuaris.

Tanmateix el caràcter obert de la Viquipèdia permet la fàcil manipulació dels articles, sovint per a la glòria dels poderosos. A finals de 2007 la premsa publicava que centenars d´articles havien estat manipulats per part de governs i multinacionals. Per exemple, la petroliera Exxon va aconseguir esborrar tota referència a l´enorme atemptat ecològic que va significar el vessament de cru del buc Exxon-Valdez sobre les costes d´Alaska l´any 1989. L´empresa informàtica Microsoft, tant habituada a usar tota mena de pràctiques per ser hegemònica en el mercat, no va dubtar en eliminar de l´enciclopèdia un llistat de defectes de la seva videoconsola XBox 360. Des de la seu central de l´FBI es van eliminar diverses imatges de Guantànamo, i des dels ordinadors del Vaticà s´havien adulterat centenars d´entrades a fi de vendre una bona imatge de l´església catòlica.


La Viquipèdia castellana contra Rebelión.org

Per evitar les manipulacions i vetllar per una mínima objectivitat dels articles, cada edició de la Viquipèdia compta amb un grup molt reduït d´usuaris anomenats "bibliotecaris" que per exemple poden vetar la participació d´usuaris en l´enciclopèdia. A finals de juny, una bibliotecària de l´edició castellana va posar a la publicació diari de contrainformació Rebelión.org a la llista negra de pàgines, de manera que tota referència a la publicació va ser esborrada de la Viquipèdia i tot enllaç que hi conduís va ser inutilitzat. Segons els bibliotecaris, la pàgina de contrainformació és una "font no neutral ni verificable" perquè "tothom pot escriure-hi", fet que a part de ser fals, contrasta amb el fet de que justament una de les virtuts de la Viquipèdia és que a priori tothom pot publicar-hi. Des de Rebelión no s´entén com els tracten de font no neutral i si que mereixen aquesta consideració els mitjans generalistes com El País, El Mundo o la COPE. A més, els responsables de Rebelión han destapat la infiltració de sionistes i conservadors en l´organigrama de l´enciclopèdia. Davant aquestes revelacions, des de la Viquipèdia castellana s´ha expulsat a diversos usuaris pel simple fet de demanar la rehabilitació de Rebelión, i a més, s´ha eliminat l´article que feia referència a Santiago Alba, filòsof col·laborador habitual de Rebelión.
El cas Rebelión no és més que la punta de l´iceberg de la desvirtuació constant i interessada que viu l´enciclopèdia que s´anomena lliure. Per exemple, són centenars els usuaris que han vist les seves IP blocades per corregir articles que atemptaven i manipulaven sobre temes com la unitat de llengua catalana a la versió castellana, mentre que sols cal consultar els articles com els que fan referència a la Comunitat Valenciana (sic), Cuba o Israel per veure què permeten i quin peu calcen els defensors de l´objectivitat de l´enciclopèdia... lliure?