dimecres, 15 d’octubre del 2008

Kufiyya






Llegint ara fara menys d'una setmana el diari El País, em va sorprendre una fotografia d'un escorcoll policial a la casa d'uns suposats delincuents. La foto mostrava un parell de policies de paisà regirant unes caixes. El detall que em va cridar més l'atenció va ser la vestimenta d'un dels polis, que duia un enorme kufiyya - mocador palestí- envoltant-lo al coll...

No fa tant de temps a la nostra societat aquest mocador tenia certa significació política, representava certa empatía cap a la causa palestina. Es cert que molts dels que el duien - i duiem- poc en sabien o els importava en realitat la política a l'Orient Mitjà, però el palestí era sens dubte un element de borrokes, okupes, maulets, xirucaires, jipiosos i altres variants de joves i adolescents "alternatius"...

Tanmateix, tot això havia de canviar. Un fet premonitori va ocorrer l'any 2006, quan el president del govern espanyol Rodriguez Zapatero va posar-se una kufiyya durant un míting. Un any desprès, el dissenyador Balenciaga incloïa una versió pròpia del palestí en la seva colecció de moda 2007/2008, mentre que paral·lelament les nenes pijetes començaven a lluïr pel carrer mocadors palestins mentre remenaven els seus culs enfundats en apretats texans.

D'això no fa ni mig any, primavera de 2008. Va ser llavors quan les "revistes femenines" van passar a regalar el pañuelo que esta de moda (paraules textuals). Des d'aquell moment la cosa va ser imparable, i mentre els antics poseidors de palestins renunciaven a la seva antiga peça que mostrava com n'eren "d'esquerres, alternatius i solidaris"(ejem, ejem) el mocador va popularitzar-se més que mai. Les instàntanies van començar a seguir-se de forma radical i veriginosa; top-models amb palestí, l'actriu Cameron Diaz amb un Palestí, David Beckham amb kufiyya... i el triunfito David Bisbal amb palestí!

Tot plegat, un autèntic malson pels autèntics i unics legitims portadors d'aquesta peça de roba; es a dir, els àrabs i sobretot els joves europeus que sabem que "tot és culpa dels Estats Units, la polícia ( que tortura i assassina) i... els feixistes, que són tots aquells que no pensen com nosaltres"...

Tanmateix, són els propis Estats Units els que ens poden tornar el palestí a les nostres mans. Allà, un anunci de la marca Dunkin Donuts va ser retirat perquè mostrava una noia amb aquest mocador i pels conservadors americans equivalia a donar suport al terrorrisme. Així, el nostre palestí torna a ser una "peça proscrita" ... o no, doncs tal i com llegeixo a la wikipedia anglesa, és també als Estats Units on el pitjor malson s'ha fet realitat; des de 2007 certes cases de moda llancen palestins amb motius... Jueus!!!! Fet, aquest darrer que mostra que la moda i el negoci que arrossega, supera la política i el que fagi falta.

De fet, em comentaven no fa molt que des de que els mocadors palestins s'han posat de moda, nombroses families àrabs i palestines que es dedicaven a la confecció de kufiyyes viuen en situació de ruina ja que són els xinesos qui han passat a lider la producció d'aquest element que, no oblidem-ho, és un simple mocador tradicional àrab.

... quin món tant absurd...




4 comentaris:

Muita calma nessa hora ha dit...

Molt bo Marc

@SergiCabeza ha dit...

Nano, em sento obligat a respondre aquest missatge!
Qui recorda avui que el palestí vermell és del FPLP, el negre de Fatah i el verd de Hamas?
Tot i que crec que va més per territoris, a Síria i Palestina tiren més del negre mentre que a Jordània i a Iraq se'n veuen més de vermells.
No recordo molt bé la història, algu me la va explicar però tinc tendència a oblidar les coses. Potser sigui que cadascú simplement porti el que li dona la gana!
En qualsevol cas tens raó, que collons saben de tot això la majoria de portadors occidentals de la peça?
Cuida't

Anònim ha dit...

I tant, quin mon més absurd

Lluket ha dit...

Mai he escrit sobre lo tema, però amb un company ho hem discutit alguna vegada, molt bon article raconaire ;)