Un aniversari incòmode

(per a l'Accent 129)

ETA 1958-2008: Medio siglo de historia

Iker Casanova

Editorial Txalaparta

2007

504 pàgs

Mig segle és molt temps, més que mitja vida. Donat el ritme que esta prenent la història de la humanitat, en un espai de cinc dècades les societats i les supraestructures que les dominen canvien i evolucionen de forma vertiginosa. Tanmateix hi ha excepcions, i una d'elles és el País Basc. El llibre que ressenyem arranca cinquanta anys enrere, en una Euskal Herria ofegada per la repressió franquista i arriba fins els temps moderns, en els que aquesta repressió contra la dissidència continua més present que mai malgrat el temps transcorregut des de la mort del dictador. Només cal pensar que l'autor d'aquest llibre, el periodista Iker Casanova, es troba actualment encarcerat després de ser jutjat en macrosumari 18/98, en el que l'Estat Espanyol seguint criteris polítics de molt dubtosa legalitat judicial - discutida fins i tot pels tribunals europeus - va imputar a 64 activistes abertzales sota l'excusa d'una suposada integració integració en banda armada.

Enguany és compleix el cinquantè aniversari de la fundació d'Euskadi ta Astasuna (ETA), l'organització que ha marcat gran part de la pauta política del País Basc i l'Estat Espanyol en les darreres dècades. Nascuda d'una ruptura generacional i ideològica al sí del Partit Nacionalista Basc, ETA va esdevenir la major organització d'oposició al franquisme i a la sortida pactada de la dictadura durant transició. Parlem per tant d'una important efemèride, que tanmateix resulta incòmode per molts, ja la existència d'ETA - a part del drama humà que arrossega al darrere- no és més que una evidència de les importants mancances d' un Estat que es diu democràtic però que ofega als seu sí a diversos pobles i alhora privilegia a aquells que durant quaranta anys van beneficiar-se d'un règim feixista i criminal.

ETA 1958-2008: Medio siglo de historia és un obra fonamental per entendre no sols la aparició i evolució d'un dels grups de lluita armada més antics del planeta sinó també la història contemporània del poble basc i el seu conflicte centenari amb els estats espanyol i francès. Es tracta d'una obra necessària i molt ben documentada que condensa de forma amena un fascinant i compuls cicle històric marcat pel terrorisme d'estat, la lluita armada i la resistència popular; un cicle obert que sols conclourà amb l'autodeterminació del poble més antic d'Europa.

Si bé entre la bibliografia relacionada amb ETA ja existien títols molt recomanables, el llibre de Casanova aconsegueix teixir una excel·lent panoràmica històrica que compta amb la virtut d'arribar fins al moment present. Més enllà de la narració de fets, el punt fort de l'obra són certs apunts interpretatius dispersos que aporten certs clars en un conflicte molt obscur. Un d'ells: malgrat les innombrables escissions i organitzacions que han reivindicat les sigles d'ETA, sempre ha sobreviscut aquella que ha aposat pels principis ideològics fundacionals de l'organització; l'aposta conjunta i indestriable entre la plena sobirania del poble basc i la construcció d'una societat socialment més justa.

La casa de l'obaga...

Aquestes fotos són d'una fantàstica mansió abandonada i ruïnosa que hi ha a l'obaga del Tibidabo, vorejant la carretera de Collserola que uneix Barcelona i Sant Cugat. L'edifici ha estat devorat per la vegetació i els grafitters esdevenint tota una obra d'art a l'aire lliure.

PS: Avís a navegants, l'espai és gairebé impossible d'okupar perquè es cau literalment a trossos...

Caçat al vol...

Comentaris escoltats de converses alienes...

"Los del Español soys más malos que una caída de espaldas" ( diumenge passat, a un Bar del carrer Mallorca durant el Barça-Getafe)

"Ya te dige que vigilarás con él, és de los que les dás el brazo y te comen la mano" ( ahir, al bus... normalment, els dones la mà i et prenen el braç,no?...)

"... Són tant guarros, que si no fossin cosins s'ho muntarien entre ells..." ( Un grupet d'amics, rajant d'algún pobre diable que no va acudir a la trobada aquell dia... fa uns caps de setmana, a un bar del Paral·lel)

" Scuse-me, do you have 'toro'?'" ( Uns guiris desinformats. Avui, a una xarcuteria del mercat de la boqueria)

[Siguem realistes, demanem l'impossible] 40 anys del maig del 68 (I)

(reproduït per llibertat.cat)

______________

...També va ser en aquella dècada quan, sota la influència de les lluites anticolonials del tercer món i les noves teories de l'esquerra, es van reformular els nacionalismes de certs pobles sense estat i van veure la llum alguns dels moviments d'alliberament nacional actuals. No és pas casual que als Països Catalans, fos el 1968 la data de naixement del PSAN, com a escissió esquerrana i radical del FNC, o que aquell mateix any al País Basc ETA realitzés les primeres accions armades d'envergadura contra les forces d'ocupació...

________________

Daniel Cohn-Bendit va ser una de les cares visibles del maig del 68 francès. Nascut a França i fill de pares jueus alemanys, va esdevenir un dels líders estudiantils francesos més coneguts i radicals dels anys seixanta, fins al punt que la premsa el va batejar com a "Dani el roig". Actualment és eurodiputat i és dedica a presentar pel món el seu llibre Forget 68 on renega de les lluites dels anys seixanta i fa una crida a les noves generacions per que oblidin el maig del 68.

Cohn Bendit és ara membre l'establishment polític alemany. Dirigeix conjuntament amb Joschka Fischer, un altre fill del 68, el Partit Verd alemany. Una formació política plenament integrada en el sistema capitalista que va demanar el vot favorable a la Constitució Europea, va promoure la participació alemanya a la missió imperialista de l'OTAN a Iugoslàvia i va formar part dels dos governs de coalició encapçalats per Gerhard Schröder responsables de la introducció de les principals reformes neoliberals a la nova Alemanya unificada.

Un Partit Verd alemany que, per cert, és des de fa temps el model de referència de debò d'Iniciativa per Catalunya...

Per què a Cohn Bendit i a tants d'altres, a dia d'avui membres respectables del sistema que volien derrocar, els resulta tant incòmode recordar el seu passat? Per què reneguen de les lluites socials i revolucionàries de la dècada de 1960? Que és allò que ens volen fer oblidar?

Una breu panoràmica dels seixanta i el maig del 68

Per començar, cal aclarir que contràriament al que diuen les versions més difoses, el moviment del 68 no va ser un moviment exclusivament francès o de la Europa Occidental, sinó que va ser un gran moviment global que va afectar a diferents latituds del planeta i va superar la divisió de blocs de la guerra freda, tenint a Praga un dels epicentres del moviment. De fet, per bé que la revolta parisenca ha estat la més difosa i publicitada, no va ser pas aquesta la més violenta ni la més radical de totes elles; un honor que bé podrien repartir-se les revoltes de Mèxic, els ghettos negres d'Estats Units, Itàlia o el Japó. Per no parlar, es clar, de que 1968 va ser un dels anys de major virulència de la guerra imperialista dels Estats Units contra la titànica resistència del poble vietnamita.

1968 forma part d'un conjunt més ampli, va ser un any important d'una dècada rupturista i revolucionària com van ser els anys seixanta. Una dècada que de fet podríem dir que es va iniciar amb la revolució cubana de 1959, quan un grapat d'homes armats de valor i ideals van encapçalar la victòria del poble cubà contra una dictadura imposada per la CIA i la Màfia nord-americana. El anys seixanta van ser, per sobre de tot, la dècada del despertar del tercer món i de la lluita antiimperialista; d'Algèria a Vietnam, els eternament oprimits despertaven i trencaven amb les cadenes de segles d'opressió. La figura del guerriller, el revolucionari, era comuna i popular arreu del món dependent. Fidel Castro, Ho chi Minh, Ernesto Che Guevara, Malcolm X o Patrice Lubumba eren llavors algunes de les figures més admirades entre els condemnats de la terra.

Els seixanta varen ser anys de vàries revolucions no estrictament polítiques però de gran importància; revolució sexual, musical, generacional, espiritual i identitària. Va ser l'època en la que la música popular d'arrel afroamericana representada pel rock'n'roll esdevenia hegemònica i global, malgrat la gran oposició de les classes dirigents, a les que espantava molt la popularitat d'una música feta pels oprimits. El rock era un expressió musical de ritme frenètic i donada a la improvisació, que no era més que un clam a la rebel·lió i a trencar amb els motlles socials preestablerts. Els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969 milers de joves nord-americans es van reunir a Woodstock en el major, més lliure i espontani festival de rock de la història.

També va ser en aquella dècada quan, sota la influència de les lluites anticolonials del tercer món i les noves teories de l'esquerra, es van reformular els nacionalismes de certs pobles sense estat i van veure la llum alguns dels moviments d'alliberament nacional actuals. No és pas casual que als Països Catalans, fos el 1968 la data de naixement del PSAN, com a escissió esquerrana i radical del FNC, o que aquell mateix any al País Basc ETA realitzés les primeres accions armades contra les forces d'ocupació atemptant mortalment contra un guàrdia civil i el cap de la brigada policial de Guipúscoa. Un any després, a Irlanda, l'antic Irish Republican Army (IRA) renaixia amb totes les seves forces i iniciava una llarga guerra semioberta contra l'ocupació britànica del nord de l'illa.

(Continuarà...)

Publicitat gratuïta (...i una mica de Black Panthers)

Doncs res, em permeto fer una mica de publicitat gratuïta ( termes antagònics, doncs la publicitat mai no és gratuïta) i parlar-vos d'una fantàstica llibreria de la ciutat de Barcelona que feia massa temps que no visitava fins que l'altre dia un company de classe em va demanar que li ensenyès. És el gran "Makoki comix" un petit establiment situat a la Plaça Josep Oriol ( al costat l'esglèsia del Pi) especialitzat en " entenógenos y estados modificados de la conciencia" (?) ; que bàsicament ve a dir que tenen cuatre llibres mal comptats de contraculturilla, mística moderna, teoria de la ciència, política conspiranoica, marihuana i altres substàncies, i còmic underground del bo.

El Makoki, que pren el nom d'un personatge de còmic molt conegut dels 70-80 dibuixat per Miguel Ángel Gallardo, és un reducte resistent de la ja difunta i enterradissima moguda contracultural barcelonina dels 70's; és a dir del primer món fanzinero, d'Ajoblanco, el breu renaixament de CNT i de l'antifranquisme cultural de sexe-(moltes)drogues-rock'n'roll. La llibreria, autèntica història viva - i fumada- de la ciutat, és espai també de l' Asociación Ramón Santos de estudios sobre el cannabis, que a part de ser un fumetes de cuidado pel que m'han comentat, s'encarreguen a la excelent labor d'informar a malalts sobre els usos terapèutics i beneficis del cànnabis amb l'assesorament de metges d'Hospitals catalans...

La gràcia del lloc és la seva manca absoluta d'ànsies comercials, tal i com demostr un llibreter que és capàç de passar-se un matí sencer amb el seu café, el seu diari i fumant-se uns canutillos darrere el taulell absolutament despreocupat per si algú entra a l'establiment o no, o és més, molest per si algun possible 'client' pot turbar el seu estat de tranquilitat i passotisme permanent...


...I parlant de llibreries i llibres, recomanar moltissim el llibre "Queremos libertad. Una vida en los panteras negras" del periodista afroamericà Mumia Abu-Jamal, publicat recentment per Virus Editorial. Més que unes memòries, el llibre és una excelent obra historiogràfica que no sols serveix per comprendre el moviment revolucionari dels panteres negres - Negres, autodeterministes i marxistes-leninistes, poca broma!- sinò que és molt útil per comprendre aquella fantàstica i rupturista dècada que van ser els seixanta... Només dir que en tres dies he deborat les pàgines d'un llibre com feia temps que no ho feia!



Recordar per acabar que el seu autor, Mumia Abu Jamal, es troba al corredor de la mort dels EUA després d'un judici ple de buits legals i amb alta càrrega política i que aquesta mateixa setmana s'ha decidit reobrir el seu cas...