( Vista, encara no, en 24 hores...)
A trossos/ Al centre històric, a la zona del Carme, hi ha molts edificis que es cauen a trossos, quan ja no són simplement runes o solars buits. Això, més el gran nombre de gats de carrer que hi ha, fa de la zona irressistible per una persona que sap valorar la bellesa de certa deixadesa.Rojos moriros. Viva el PP/ (Ingrata) sorpresa el veure com una mica més al sud són els hools del PP els qui embruten la major part de les parets amb pintades "polítiques". Jo, tota la vida havia vist més pintades dels bons - els anarkoborrokes- i em fa urticària pensar en com els de polo rosa poden embrutar-se també d'esprai de pintura...
Xicotet però major/ Més rotul·lació en valencià de l'esperada, molta més que a Alacant ciutat ( on simplement el valencià no existeix). Se sent parlar relativament poc, com a moltes arees de Barcelona. Cal dir també que són rares les ocasions en les que la gent més gran o més jove no et contesta en valencià quan els parles en català ( del Principat).
De xufa/ De tres orxates tastades, la millor la d'una cadena de venda ambulant que hi ha per tota la ciutat i que em comentaven que havia estat també a Barcelona. En el meu cas, la delícia blanca va ser beguda just abans de partir de l'estació de tren València-Nord sota un sol de (in)justícia.
2 comentaris:
Jo vaig arribar a València amb cert desencant. Em vaig deixar dur per la idea generalitzada de què València és una merda (que ho és, en molts aspectes). La veritat és que a simple vista costa d'agradar. Però prompte vaig descobrir que, per sort, la cuitat no és aquells que la governen i que, per molts nazis que hi haja per metre quadrat, també hi ha un bon grapat de bona gent i molts raconets agradables. Ara que fa dos anys que hi visc, ja puc dir que la ciutat m'agrada molt.
Efectivament, l'orxata de l'Estació del Nord és molt bona, però jo preferisc beure'n assegut a qualsevol terrassa del Cabanyal.
A Benimaclet no vas estar? És el meu barri, i és també el meu barri preferit. Allà és on les pintades tornen a ser de qui han sigut sempre i els dels polos rosa hi pinten poc.
Salut.
Molt bones reflexions. La que explica de com els del polo rosa empastifen parets em provoca molta gràcia. Bona ocurrència! A mi en pobles vora València ciutat, sempre m'acostumen a contestar en castellà amb un fort accent valencià quan jo els hi parlo en català. Suposo que és per negar l'evident, que parlem el mateix idioma però amb dialectes diferents. Què hi farem!!!
Bones reflexions des de València!!!
Publica un comentari a l'entrada