El bloc d'Abd el Krim ☭: Mario, un heroi de la working-class

Hi havia una era no molt llunyana en la que els videojocs eren com un conte de fades; una època en la que el jugador enlloc de planejar furtar cotxes, vendre armes o atropellar prostitutes es dedicava obsessivament a encaixar peces diferents al ritme d'una música infernal; una era controlada per dues multinacionals que en el panorama actual del videojoc ja no són capdavanteres del sector... No és que tot temps passat fos millor, i de fet el recurs al temps és molt reaccionari, però esta clar que hi hagué un moment en el que el el personatge més famós dels jocs d'arcade - amb el permís d'un eriçó blau espitós- no era un xuloputes mafiós o un assassí a sou, sinó que ho era un simple lampista amb un mono roig de nom italià anomenat Mario.

Aparegut per primer cop el 1981 al joc Donkey Kong, la fama per Mario arribaria quatre anys després amb el llançament del, probablement, videojoc més venut de la història* el Super Mario Bros per a la NES de Nintendo. Super Mario Bros. ( així com la segona i , excel·lent, tercera part d'aquest) va revolucionar el món del videojoc. Mario, i en menor mesura el seu germà Luigi, va esdevenir un autèntic mite per a milions de joves d'arreu del món que van compartir (i perdre) llargues hores de la seva vida amb les peripècies d'aquest currela que ajudat per la inestimable ajuda psicotròpica de bolets i flors màgiques lluitava contra bolets dolents, tortugues i plantes carnívores.

La saga de Mario ha anat continuant a les diverses plataformes que Nintendo ha anat creant després de la NES, per bé que cap joc ha aconseguit l'encant del Super Mario inicial. La xarxa, però, ha estat un espai on els fans de Mario, del Super Mario genuí, han pogut reivindicar en nombroses pàgines al seu heroi, i fruït d'aquest esforç reivindicatiu neix Mario Forever, una nova versió del mestre de la fontaneria i la caça de bolets al més pur estil de l'arcade clàssic i que a més permet al jugador crear les seves pròpies pantalles.