Ens han deixat enguany...

Ryszard Kapuściński, periodista polonés.

Si un se sent interessat en el periodisme sempre queda bé dir que llegeix Kapuściński, però no sols queda bé sinó que paga la pena llegir-lo, molt. El dia de la seva mort el 33 va reemetre una entrevista que li va fer Xavier Montanyà ( un dels pocs periodistes dignes del país) en la que el polonés, un dels millors corresponsals de guerra de tots els temps, va dir una cosa prou interessant: per ser periodista hi ha una sola premissa, cal ser és bona persona (sembla obvi, però no ho és tant)

Lluís Maria Xirinachs, lluitador i cristià de debò.

La mort de Xirinachs va resultar ser tant incomode com la seva vida, diuen que estava boig i és possible que hi acabés tard o d'hora de continuar vivint. Ell, que tant es va mobilitzar contra la dictadura, que va abocar la seva joventut a l'antifranquisme, va veure com tots els seus somnis i les raons de les seves lluites - i que tants d'altres deien llavors que eren seves- s'aigualien en una nova presó de pobles. Això sí, una presó democràtica... tant democràtica que va processar a aquest seguidor de Ghandi per unes paraules...

Ingmar Bergman, director de cinema suec.

Pelis rares, introspectives, obsessives amb la mort i amb el sentit de la vida. Bergman era un pobre desgraciat que va tenir la mala sort de ser fill d'un pastor luterà que li va amargar la infància... Com a Van Gogh o Herman Hesse, i com ells acabà desenvolupant una gran expressivitat artística si bé pel que sembla - jo de cine cultureta progre lo justest i gràcies- supera l'amargura absoluta del primer tot evocant a la vida senzilla com a destí últim. Mirar les seves pelis és un esforç que cal fer, però no cal passar-se. Recomano El Seté Segell, Maduixes Salvatges i l'Hora del llop. (segurament no n'he vist gaires més...)

Tampoc cal oblidar a Fernandor Fernan-Goméz (A la mierda!), Pavarotti (feia cara a bona persona), El gran Fary (ese Torito!) ni sobretot a totes aquelles persones estimades que ens hagin pogut deixar, ni a tots aquells que han mort un any més intentant creuar l'Estret de Gibraltar o la frontera entre EUA i Mèxic, o els morts en guerres oblidades a l'Àfrica, els d'Irak...

Tard o d'hora la palmarem, això és un valor segur.