divendres, 21 de desembre del 2007

Gent cansina (I): Els de l' "orgull politoxi"

Que la gent és drogui no em sembla bé ni malament, me la bufa senzillament. Cadascú és lliure de fer el que vulgui i casitgar-se com cregui convenient ( la vida en sí és càstig progressiu) i no serè jo qui tirarà la primera pedra [... d'haxix]

Ara, el que és insuportable és aquesta espècie de gent que es dedica a fer gala de les seves proeses psicotròpiques a tort i a dret, arribant a ser la seva conversa monotemàtica. I amb orgull, eh!

No vull dir que la gent s'hagi d'amagar del que fa, al contrari. Això és una cosa i l'altre és ratllar al personal constanment explicant coses incecessaries com ara com és el "morat d' 'M' ", batalletes del dia que un s'ha "fundit dos grams" o la diversió que va ser una setmana d'esquissofrènia després d'una "setada"... i fer-ho a més com si de les majors proeses de la humanitat és tractessin i com si això a ulls dels altres els fès millors persones ( sou uns yonkos, no us enganyeu). No ens passem [... de la ratlla]



PS: Un petó per a la noia desconeguda que em va amenitzar un viatge d'autobus entre Saragossa i Barcelona explicant-me sense callar batalletes de mega-afters secrets, de drogues de sigles rares que mai havia sentit anomenar i de que bé s'ho passava 3 dies sense dormir enfarlopada fins al cul. Controlant sempre... clar.

Si ho arribo a saber no et dono de fumar a la parada de bus... sort que almenys anaves escotada i podia distreure'm de la teva ¿conversa?.