De 1917 a 2007

De les efermèrides importants que s'han complert enguany, sens dubte la més destacada va ser el 90é aniversari de la Revolució Russa, el major esdeveniment del segle XX.

Anteriorment ja vaig escriure al bloc sobre la vanguardista i desconeguda postura de la Revolució davant la llibertat sexual, ara simplement afegieixo una mica de "frikisme sovietic" selecte per tancar l'any.

Chimo Bayo, mite vivent de la música popular valenciana amb la seva gorra de l'URSS. Aquest home és autor de joies com "Extasi, Extano" o "España de puta madre... con toreros!"

Versió makinuli de l'himne de l'URSS... bonissim!




Versió makinuli de la popular cançó russa "Kalinka"

La revolució, serà makinera o no serà!

Ens han deixat enguany...

Ryszard Kapuściński, periodista polonés.

Si un se sent interessat en el periodisme sempre queda bé dir que llegeix Kapuściński, però no sols queda bé sinó que paga la pena llegir-lo, molt. El dia de la seva mort el 33 va reemetre una entrevista que li va fer Xavier Montanyà ( un dels pocs periodistes dignes del país) en la que el polonés, un dels millors corresponsals de guerra de tots els temps, va dir una cosa prou interessant: per ser periodista hi ha una sola premissa, cal ser és bona persona (sembla obvi, però no ho és tant)

Lluís Maria Xirinachs, lluitador i cristià de debò.

La mort de Xirinachs va resultar ser tant incomode com la seva vida, diuen que estava boig i és possible que hi acabés tard o d'hora de continuar vivint. Ell, que tant es va mobilitzar contra la dictadura, que va abocar la seva joventut a l'antifranquisme, va veure com tots els seus somnis i les raons de les seves lluites - i que tants d'altres deien llavors que eren seves- s'aigualien en una nova presó de pobles. Això sí, una presó democràtica... tant democràtica que va processar a aquest seguidor de Ghandi per unes paraules...

Ingmar Bergman, director de cinema suec.

Pelis rares, introspectives, obsessives amb la mort i amb el sentit de la vida. Bergman era un pobre desgraciat que va tenir la mala sort de ser fill d'un pastor luterà que li va amargar la infància... Com a Van Gogh o Herman Hesse, i com ells acabà desenvolupant una gran expressivitat artística si bé pel que sembla - jo de cine cultureta progre lo justest i gràcies- supera l'amargura absoluta del primer tot evocant a la vida senzilla com a destí últim. Mirar les seves pelis és un esforç que cal fer, però no cal passar-se. Recomano El Seté Segell, Maduixes Salvatges i l'Hora del llop. (segurament no n'he vist gaires més...)

Tampoc cal oblidar a Fernandor Fernan-Goméz (A la mierda!), Pavarotti (feia cara a bona persona), El gran Fary (ese Torito!) ni sobretot a totes aquelles persones estimades que ens hagin pogut deixar, ni a tots aquells que han mort un any més intentant creuar l'Estret de Gibraltar o la frontera entre EUA i Mèxic, o els morts en guerres oblidades a l'Àfrica, els d'Irak...

Tard o d'hora la palmarem, això és un valor segur.

Bon nadal!

Gent cansina (I): Els de l' "orgull politoxi"

Que la gent és drogui no em sembla bé ni malament, me la bufa senzillament. Cadascú és lliure de fer el que vulgui i casitgar-se com cregui convenient ( la vida en sí és càstig progressiu) i no serè jo qui tirarà la primera pedra [... d'haxix]

Ara, el que és insuportable és aquesta espècie de gent que es dedica a fer gala de les seves proeses psicotròpiques a tort i a dret, arribant a ser la seva conversa monotemàtica. I amb orgull, eh!

No vull dir que la gent s'hagi d'amagar del que fa, al contrari. Això és una cosa i l'altre és ratllar al personal constanment explicant coses incecessaries com ara com és el "morat d' 'M' ", batalletes del dia que un s'ha "fundit dos grams" o la diversió que va ser una setmana d'esquissofrènia després d'una "setada"... i fer-ho a més com si de les majors proeses de la humanitat és tractessin i com si això a ulls dels altres els fès millors persones ( sou uns yonkos, no us enganyeu). No ens passem [... de la ratlla]

PS: Un petó per a la noia desconeguda que em va amenitzar un viatge d'autobus entre Saragossa i Barcelona explicant-me sense callar batalletes de mega-afters secrets, de drogues de sigles rares que mai havia sentit anomenar i de que bé s'ho passava 3 dies sense dormir enfarlopada fins al cul. Controlant sempre... clar.

Si ho arribo a saber no et dono de fumar a la parada de bus... sort que almenys anaves escotada i podia distreure'm de la teva ¿conversa?.

Son Goku és català!

Creu de Sant Jordi per Akira Toriyama, ja!

Des de Pompeu Fabra ningú feia tant pel català com les emissions de TV3 de Bola de Drac. Aquestes són el referent cultural de TOTA una genereció de joves, no sols del principat sinó dels Països Catalans.

Mori el Jocfloralisme, visca nàmec!



PS: Per no parlar dels mítics primers "trapis" escolars amb fotocòpies porno de la bulma i goku xD

Proximament...

... en aquest bloc i a les vostres pantalles...

Veneçuela: per ara,.. 'No'

El 28,25% dels veneçolans vota en contra de la reforma constitucional, el 27,17% a favor i el 44,58 % s'absté.

Primer revés electoral per Hugo Chàvez des de que va ser escollit president de Veneçuela el 1998. En el referèndum celebrat el passat 2 de desembre els qui s'oposaven a la reforma constitucional que proposava Chàvez van aconseguir una estreta victòria sobre els favorables a la reforma. Poc més de 150.000 vots, però suficients per aturar la reforma. Per ara.

El president veneçolà va comparèixer la matinada del dia 3 amb el 80% dels vots escrutats i va reconèixer la victòria dels seus opositors. Chàvez és però un home tenaç que sap per experiència que perdre una batalla no significa perdre una guerra. Per tant no renúncia a tornar a presentar una nova proposta de reforma constitucional en un futur no molt llunyà.

Les claus del No

Encara és d'hora per valorar en profunditat les claus del resultat del plebiscit. Tanmateix dues coses queden clares; l'abstenció va perjudicar clarament a Chàvez i el bloc de l'oposició gairebé no va créixer electoralment. Tres milions d'electors que van votar a Chàvez a les presidencials de de 2006 no van donar-li suport en en aquesta ocasió, però l'oposició només va recollir 200.000 vots més.

La majoria del poble per tant no és posiciona a favor dels contraris a la Revolució Bolivariana, però sí arrossega un cert esgotament i desengany. Tot i les importants millores en sanitat i educació introduïdes pel govern i la grandiloqüència de les paraules de Chàvez, Veneçuela continua sent després de nou anys de govern bolivarià un país dividit desproporcionalment entre una minoria benestant i una majoria que viu en la pobresa. La corrupció és a més un mal endèmic del país i afecta totes les capes de l'administració. El govern Chàvez haurà de moure fitxa i reconquerir amb fets a les masses que li han donat suport. Les mateixes que amb la seva mobilització espontània al carrer van salvar-lo del cop contrarrevolucionari de 2002.

per a l'Accent 120

_________________________

Vist des de Barcelona, especialment lamentable ha estat la cobertura que els mitjans d'aquí han fet de la campanya electoral i el referèndum. Una atenció enorme, una sola postura (contrària a Chàvez, clar) i una informació molt pobre.

Un exemple i no dels casos més extrems (El País, El Mundo, La Vanguardia...). En un informatiu vespre de TV3, la "nostra", es va arribar a afirmar que en cas de guanyar el "SI", Chàvez esdevindria un "Dictador democràtic". Un nou i interessant concepte buit i contradictori de desinformació massiva.

Uns conceptes aquests que permeten dir que:

" Una Bomba intel·ligent [sic] ha causat danys col·laterals [civils, nens i dones sobretot, matxacats en massa] en una operació de seguretat [palestins civils assassinats per l'exèrcit israelià] en resposta a un atemptat terrorista [israelians civils assassinats per la resitència palestina]"

Chapeau!
Ens teniu ben desinformats... com voleu...