dimarts, 22 de desembre del 2009

Els cinics no serveixen...



Pot semblar absurd o estúpid considerar un llibre que no s'ha llegit és una gran obra mestra, però a mi em passa cada cop que a una llibreria topo amb el gris volum d'Anagrama titulat 'Los cinicos no sirven para este oficio'. És una de les moltes obres del grandiós periodista polonès Ryszard Kapuscinski, i jo, com molts d'altres que estimem el periodisme i la narració en general, me n'he fet un fart de gaudir amb les seves genials històries i vivències de dècades cobrint els principals i també els miniscúls esdeveniments ocorreguts a mig món. En aquest cas tanmateix no em crida gaire l'atenció fer-me el llibre -al que repeteixo, li tinc un enorme admiració- doncs amb el simple missatge que el titula ja hi ha una gran lliçó a aprendre: el cinisme no és més que una cosa fútil, un refugi de covardia davant el posicionar-se o el creure recobert amb major o menor ironia i mordacitat... i això, ni en el periodisme ni en la vida serveix ni és desitjable.

2 comentaris:

underoig ha dit...

ieps Marc, tens raó els cínics no serveixen... per això n'hi ha tants entre els lumpens. Una abraçada

cal que neixin flors a cada instant ha dit...

Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenem “cinisme” no és sinó l’antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al “cínic” no és el “virtuós”, ni tan sols el “purità”: és el “fariseu”.
Joan Fuster

Dóna per un debat.
Salut!
PS
Aprofito per comentar que la manera en la que has redactat l'escrit de la granota Gustavo em sembla sublim, com la història en sí.